Versión en castellano
Temps d’aixecar el cap, fer bé les coses i diversificar en electrificació.
Torno de la IV Cumbre de autoconsumo de UNEF (més de 400 assistents i 30 ponents en 7 taules de debat, on vaig tenir l’oportunitat de participar-hi) amb totes aquestes sensacions::
El sector segueix a la seva muntanya russa – rollercoaster – particular (la suncoaster, com deia algú). Ara estem de baixada. Venim del punt més alt que hem viscut fins ara: 2500MW d’autoconsum el 2022, vam baixar a 1700MW el 2023, i aquest any continuarà baixant. És aviat per fer una estimació, però segur que estarem en un valor que ja hauríem somiat fa només 3 o 4 anys.
Qui se sorprèn ara que anem en una suncoaster? Hi ha hagut molta nova empresa, i algunes no han calibrat bé on i com s’hi ficaven. Això ens porta ara, és clar, a una contracció d’empreses. En aquest context, l’atenció postvenda és clau, no només per mantenir clients, sinó també per atraure’ls.
Era post-subvencions: no tornaran subvencions com les que hem tingut en els darrers 2 anys. Va anar bé (massa bé) per arribar al rècord dels 2022, però hi ha sensació general de cansament: es van col·lapsar les administracions, i les empreses d’enginyeria hem hagut de dedicar una quantitat ingent d’hores a preparar les sol·licituds, i després a justificar-les. I a sobre ara preocupen els retards per cobrar-los. No més, si us plau.
Senyal de preus que desincentiva l’autoconsum i el desplegament de renovables en general: venim de dies amb preus d’electricitat en horari solar molt baixos, fins i tot negatius. Aquesta situació no és sostenible si volem desplegar el PENIEC i seguir amb la transformació energètica. El Govern de Madrid ha de fer els canvis oportuns perquè hi hagi un senyal de preus adequat (un floor segurament), i incentivar la instal·lació de bateries. Al meu entendre: es parla massa de concursos i subhastes de capacitat per a bateries i autoconsum, cosa que donarà negoci als grans de sempre, i no per a les petites i mitjanes empreses. Que busquin altres mecanismes si us plau.
Diversificació en electrificació: no ens podem quedar només en oferir autoconsum. Ara que podem aixecar el cap, les empreses hem d’acompanyar els clients amb la resta de tecnologies que van de la mà en la transició energètica: aerotèrmies, carregadors de vehicle elèctric, pèrgoles, bateries. Tot això ajudarà a l’electrificació, tan necessària per a l’eficiència energètica, i també per a l’estabilitat del preu del mercat elèctric, cosa que en definitiva és un context millor per a l’autoconsum, es retroalimenten.
Fiscalitat que incentivi. No hi haurà més subvencions com les del NextGen, però el sector ha reclamat que hi hagi incentius fiscals, i al meu entendre hi ha d’haver incentius especials per a bateries, i que sigui amb mecanismes senzills: per exemple, IVA reduït del 10% per a autoconsums sense bateria, i un IVA del 0% per a autoconsums amb bateries. I per a empreses incentius fiscals equivalents (via impost de societats, per exemple).
Ampliació de la compensació fins als 450kW: es va parlar també de poder ampliar el rang de compensació dels excedents fins a 450kW (a partir d’aquesta potència REE ja hi intervé), per a que es beneficiïn també les empreses mitjanes. Veure si el Gobierno ens ho “compra”.
Necessitem bateries i altres sistemes d’emmagatzematge (a la taula on vaig participar es va parlar també de l’emmagatzematge químic, aprofitant l’excedent elèctric per generar altres fonts de calor i energia), que han d’ajudar a corregir la famosa corba d’ànec (avui ja corba canó) i per tant corregir el senyal de preus, però també per donar estabilitat a la xarxa: avui ja estem tenint apagades d’instal·lacions fotovoltaiques perquè els distribuïdors no poden mantenir el rang de tensió òptim a la xarxa, i els inversors s’aturen.
Es va parlar d’intel·ligència artificial, molt necessària per obtenir totes les potencialitats que ens donen les bateries (cicles de descàrrega en funció del preu del mercat elèctric, peak-shaving, agregació de demanda, etc), i també per a la gestió de les comunitats energètiques. Les empreses ja estem implementant la intel·ligència artificial en processos d’enginyeria i màrqueting digital, i l’administració no se’n pot quedar al marge, ha d’implementar aquesta tecnologia per ser molt més eficient, tenint en compte el volum de projectes que avui cal gestionar, perquè veiem que sí: avui l’administració és un fre de la transició energètica.
Sensació de dia de la marmota amb l’autoconsum compartit. Cada any se sent el mateix discurs de la CNMC, que s’estan fent reunions amb tots els agents per eliminar les barreres i agilitzar els tràmits, que permetin d’una vegada el desplegament de les comunitats energètiques. I estem així des que es va aprovar el decret d’autoconsum RD 244/2019. Ja fa 5 anys!
I també es va parlar de qualitat. De fer les coses bé. Sempre dic que nosaltres no muntem plaques, muntem sistemes d’energia que han de funcionar correctament durant almenys 25 anys. Es va parlar del segell de qualitat de l’autoconsum d’UNEF, un sistema de qualitat auditat per empreses independents. És una eina més que tenim les empreses pel nostre camí cap a l’excel·lència. No tenir-lo no vol dir que no es puguin fer les coses bé, però tenir-lo et donarà més eines per fer-ho millor; i encara que en el darrer any ha augmentat el nombre d’empreses, encara som massa poques les que el tenim.
En resum, podem considerar aquesta nova era de post-subvenció com la de la consolidació de l’autoconsum? Em temo que no, que seguirem a la nostra suncoaster particular, que per altra banda és apassionant, no us sembla? Aixequem les mans i gaudim del viatge.
0 Comments