Ir a la versión en castellano
Les instal·lacions fotovoltaiques són molt segures (ho han de poder ser), però com tota instal·lació elèctrica hi és inherent un cert risc d’incendi, que acostuma a ser causat per un mal funcionament d’un dispositiu, una mala praxis del projectista (en l’elecció i/o dimensionament dels materials), de l’instal·lador, o del manteniment (o més ben dit: la manca d’aquest). Si es fan bé les coses, però, no ha de passar res.
Passa poc, doncs, molt poc, però quan un incendi es produeix en una instal·lació fotovoltaica, la causa acostuma a ser (segons els estudis) gairebé sempre a la part de corrent contínua (on hi tenim alts voltatges). Hi ha alguns elements clau, que tractaré en algun altre article, com son els connectors, o com s’haurien d’instal·lar els panells i els inversors, quines distàncies deixem, etc. Avui us vull parlar del cable de corrent contínua, que és també un element clau, que si no s’instal·la bé o no s’escull bé segons les seves propietats, pot fer augmentar el risc d’incendi.
Cal començar per un fet molt evident: no s’hi val instal·lar qualsevol tipus de cable elèctric, cal que sigui un d’especial per a fotovoltaica, el que s’anomena cable solar, amb nomenclatura H1Z2Z2-k. El principals fabricants ja en disposen en el seu catàleg. S’acostuma a associar aquest cable a la seva resistència als raigs UV, i és veritat, que té una alta resistència al UV, però és un cable que principalment té una alta resistència mecànica, tenen la major protecció davant l’exposició a l’aigua (poden estar totalment submergits de manera permanent, amb protecció AD8) i amb una major protecció davant del foc. Resisteix temperatures més altes (120ºC), i més alts voltatges (>1500V) que el cablejat convencional, i això, i el fet que sigui lliure d’halògens i no propagador de flama ni d’incendi (el RV-K acostuma a ser no propagador de flama, però en canvi no disposar de la protecció per propagació d’incendi), fa que sigui tan important per a reduir el risc d’incendi.
Sembla fàcil de fer, i molt evident, no? Hauria d’estar totalment generalitzat en el sector, el fet de posar sempre cable solar, però la realitat és que no sempre és així, ja sigui per un tema de desconeixement (quelcom preocupant, una mostra de la manca de formació que el sector avui encara arrossega), o per un tema de preu (sí, el solar és una mica més car que el convencional; el que és encara més preocupant, perquè s’estaria escatimant en preu a costa de la seguretat). Tampoc ajuda que la normativa avui no obliga a instal·lar aquest tipus de cable. La futura revisió del Reglament de Baixa Tensió sí que s’espera que incorpori nous paràmetres en aquest sentit, però encara no és vigent, fa mesos que n’esperem la seva aprovació.
Sovint hem de fer auditories d’instal·lacions existents (fetes per tercers), i és quan ens hem trobat algun cas d’instal·lació sense cable solar on s’hi ha produït un incendi, que s’ha generat en un quadre i s’ha estès més enllà gràcies al cable, que resultava ser RV-K. Una mala connexió genera un arc elèctric d’alta intensitat, el que provoca una petita flamarada, que no hauria d’anar més enllà, però s’acaba estenent i provocant un incendi per la propagació del foc a través del cable.
Al laboratori pràctic de SUD Renovables hem fet recentment la prova de què passa quan apliquem foc a dos tipus de cable diferents. Com veureu en el vídeo a continuació, a l’esquerra hi tenim el cable solar, i a la dreta el RV-K (amb menor resistència al foc), i mireu què succeeix quan els hi apliquem foc:
S’observa com el cable solar no arriba a generar flama. En contacte amb la flama el cable va combustionant, esclar, però no s’encén com l’altre, i quan deixes d’aplicar el foc no queda amb una flama que es va estenent, com passa amb el RV-K.
A banda d’escollir un bon cable, que sigui tipus solar, i estigui ben dimensionat (per les característiques de treball, de tensió i intensitat), convé també que l‘instal·lem correctament, fent agrupacions amb un màxim de conductors segons la seva secció, i separant el cable de contínua: per una banda el positiu, de color vermell; i per altra el negatiu, de color negre, evitant que es barregin.
Hem vist que la formació de l’arc per un fallo d’aïllament por provocar un incendi, així que si separem els positius dels negatius estarem reduint la formació d’un arc, i per tant reduint el risc d’incendi; i dimensionant bé el número màxim de conductors per agrupació, estarem també evitant que aquests s’escalfin en excés.
Finalment, són també molt recomanables aquestes dues coses: 1- Tapar la safata de cable. Tot i que el cable solar tingui una elevada resistència als raigs UV i és altament resistent, el protegirem millor si el tapem. Tinguem en compte que la instal·lació ha de durar més de vint-i-cinc anys a la intempèrie. I 2- Convé també separar el cable de la coberta, aixecant la safata uns centímetres, evitant així el contacte directe de la instal·lació amb la pròpia coberta, la protegirem de possibles arcs elèctrics, tot evitant que es generin també barreres al pas de l’aigua i, per tant, l’acumulació de brutícia.
“El diable està en els detalls”, que diu el refrany. El risc d’incendi també, i ho podem evitar prenent aquestes i altres recomanacions que anirem explicant per aquí.
Que passeu un bon estiu.
0 Comments