El meu Intersolar 2024

Ir a la edición en castellano

“El viatge comença quan torno, quan començo a llegir sobre el lloc on he estat i descobreixo que no he vist res”. Enrique Vila-Matas

Quan un torna d’Intersolar pot tenir la sensació de la cita que he posat de Vila-Matas. A veure, sí que he vist coses de la fira, i moltes, i són les que intentaré explicar aquí, però és cert que darrerament em quedo amb la sensació de que són més les coses que no he vist que les que sí he vist. Per això crec que és interessant compartir el meu Intersolar, i llegir i escoltar el que altres companys/es van veure-hi, per fer-me una visió més global del que va ser la fira.

The Smarter E Europe. De fet, no parlem només d’Intersolar, ja que amb l’evolució de les bateries, de l’electrificació i gestió energètica, és nomal que la fira solar vagi més enllà. Fa anys que Intersolar es va fusionar amb tres fires més, formant el que s’anomena The Smarter E Europe: Intersolar Europe (fotovoltaica), ees Europe (emmagatzematge), Power2Drive Europe (mobilitat elèctrica) i EM-Power Europe (gestió intel·ligent de l’energia).

Xifres. Segons els organitzadors, l’edició d’enguany ha estat la més gran feta fins ara: 19 pavellons d’expositors (tots) i una zona exterior, 206.000 metres quadrats en total. 3.008 expositors provinents de 55 països. Hi vam assistir 110.000 professionals de 176 països. Una bogeria. Ni anant els tres dies de la fira, ho podries haver vist tot (és el que consol que em queda ;).

Sense grans novetats tecnològiques. La primera conclusió que en trec de la (meva) visita és que no hi ha grans novetats pel que fa a panells fotovoltaics, bateries, estructures o inversors. Res que diguis “uau! quina novetat! Quin nou producte!”. Cap nova tendència. I això tampoc és cap novetat, pel que fa a la fira, ja que fa anys que que el anem veient és la maduresa del sector i de la tecnologia fotovoltaica. Intentaré anar per parts:

Panells: van guanyant en eficiència, mica en mica, al mateix ritme de sempre, si fa no fa. Ja és normal veure eficiències de més del 24%. El silici monocristal·lí en cèl·lula partida segueix dominant. Veiem alguns detalls interessants, com el de la foto del mig, de Longi, on per fi apliquen el que sempre demanem, que no hi hagi marc que dificulti el pas de l’aigua, evitant així que s’acumuli la brutícia en el panell. Trobem també molts panells bifacials, i l’evolució dels darrers anys: panells cada vegada més grans, però amb marcs i vidres cada vegada més prims, el que permet baixar el cost del tranport, però que implica un risc important de trencament duran el muntatge, però això és important tenir clar que els panells grans no són per les teulades, sinó pels terrenys.

Guerres de preus: mai hem tingut preus tan baixos en el preu dels panells, i la tendència diuen que és que es mantingui o inclús baixin encara una mica més durant el segon semestre. Tancarem el 2024 instal·lant (un cop més) més potència que mai, amb creixements per sobre del 40% respecte de l’any anterior, superant els 600GW instal·lats en un sol any (i més de la meitat a la Xina), però tot i així, la guerra de preus, que sembla més una guerra geopolítica de la Xina contra la resta, segueix més acusada que mai. Ofertes com les de la foto (un panell de 435Wp a 59,9€) es queden curtes amb el que estem veient per compres més grans (ja estem per sota de 0,1€/Wp).

Inversors: Les grans marques europees (SMA, Fronius, Ingeteam, Power Electronics, etc) van presesentar les seves novetats per intentar mantenir el tipus dels fabricants xinesos, que segueixen acaparant quotes de mercat. Huawei, per exemple, tenia estand tan immens que pràcticament podria ser un pavelló sencer. A destacar el premi Smart E Award 2024 que han donat a SMA pel seu inversor central Sunny Central Flex, amb conversió DC/DC que permet ser una solució per vàries plantes: d’hidrogen, bateries i fotovoltaica.

Bateries: van creixent els expositors que presentaven novetats,fins al punt que era increïblement aclaparadora la oferta que hi ha de bateries. La tecnologia LFP (la més segura, segons diuen) es va imposant. Fabricants com LG que històricament apostaven per NMC ara presentaven models de LFP. També, més tímidament, van apareixent fabricants de bateries de sodi (Na+). A destacar la gran quantitat de propostes per solucions comercials (de 100-200kWh) i per grans parcs (més de 1MWh). Cap dubte de que l’emmagatzematge s’està convertint en un dels actors principals de la transició energètica. Menció especial per la bateria sonnenPro FlexStack que va guanyar el premi The smart E en la categoria de bateries. Tesla va presentar el nou model Powerwall 3, amb inversor híbrid també per a fotovoltaica, i que a principis de l’any vinent s’espera que arribi a Espanya.

Kits per a balcons: a Alemanya hi ha una normativa que permet instal·lar panells als balcons de fins a 800W de potència total (un parell de panells), fent una inscripció ràpida i senzilla, i això ha creat un augment important de la demanda d’aquests productes. En algunes regions del país, com a Berlín, inclús donen subsidis de fins a 500€ per instal·lar aquests kits (el que pot suposar la meitat de la inversió). Hi havia moltes solucions que inclouen el parell de panells, un microinversor, el sistema de control i fins i tot amb una petita bateria pels acumular els excedents. A Espanya tenim una normativa més restrictiva per aquests sistemes. Seria convenient fer una revisió de la mateixa per afavorir aquests sistemes, garantint, però, que es fagin en condicions i amb la supervisió/certificació d’un tècnic competent.

Estructures: també, sense grans novetats, bàsicament nous models del que ja coneixem, sistemes flotants, marquesines per a pàrquings, sistemes est-oest, seguidors a 1-eix, sistemes específics per agrivoltaica, o, com veiem a la imatge de sota, sistemes per formar tanques amb panells fotovoltaics (sistemes per instal·lar panells bifacials en vertical, com ja vaig tractar en una anterior entrada).

Reciclatge: a la fira hi trobem també empreses que ja ofereixen el reciclatge del panells, i mostren com ho fan, separant els diferents materials que formen els panells per a la seva reutilització (cablejat, alumini del marc, vidres, silici etc). Tamnbé trobem empreses que venen panells reutilitzats (vindrien a ser com els reacondicionats dels mòbils). Aquests expositors aniran clarament en augment en els propers anys, quan anem acumulant una quantitat importants de panells per reciclar. I veurem, també, les que reciclen les bateries.

Panells amb perovskita. En edicions anteriors de la fira havíem vist cèl·lules amb perovskita en petites vitrines, com un producte de laboratori, clarament en desenvolupament. Enguany vam poder veure els primers panells que en breu ja treuen a la venda, com el M6 de Oxford PV, un panell dels anomenats tàndem, que combinen en la seva cèlul·la el silici i la prevoskita, i d’aquesta manera podem superar l’eficiència teòrica del silici. En parlava també en una entrada anterior. Altres fabricants com Focusmain, GCL, Longi o Panasonic també hi eren amb propostes de perovskita, sense concretar massa quan les veurem al mercat.

Operació i manteniment. El fabricant xinès de drons DJI tenia un stand amb els sistema de dron que porten càmeres termogràfiques per fer fer controls dels panells, així com sensors per fer aixecaments topogràfics i altres tipus d’inspeccions. També hi havia sistemes anti-ocells, i molts sistemes de robots per neteja. I una troballa tan curiosa com dubtosa: ja sabeu que els panells no es poden trepitjar, que així trenquem les cèl·lules, oi? Doncs una empresa alemanya (Solarco) presentava una mena de raquetes de neu que permeten (segons diuen certificats per molts fabricants de panells) trepitjar els panells.

Carregadors de VE: la oferta que hi havia de carregadors era aclaparadora, desenes i desenes de fabricants, amb potències que arriben i superen els 400kW. Interessants les propostes de fanals i altres mobiliaris urbans que integren punts de càrrega lenta, que són molt necessaris donada la gran quantitat de gent que no té pàrquing i fan “domir” els seus cotxes al carrer. Que siguin de càrrega lenta és molt lògic, ja que es poden carregar durant totes les hores que el vehicle està aturat, “dormint”. També força propostes que plantegen plantes de càrrega amb panells fotovoltaics, bateries, sistemes per camions, i algunes inclús amb sistemes d’hidrogen.

Integració i altres propostes, algunes dubtoses. Vam veure solucions que fa temps que tenim al mercat, sistemes de FV per integrar en els edificis, amb colors i textures molt diversos. El fabricant Greenonetec presentava un sistema per integrar la solar tèrmica en panells FV de diferents mides. I també vam veure propostes de desenvolupament que em van semblar massa dubtoses, com panells que diuen arriben al 29% d’eficiència. El fabricant en qüestió l’hem provat al nostre laboratori de SUD i veiem que els resultats no eren els esperats. No tot el que veiem a la fira és en realitat com diuen…

Bé, fins aquí el meu Intersolar 2024. M’agradarà saber, pels qui també vau poder-hi ser, quin va ser el vostre Intersolar? Expliqueu-me què vau veure, i segur que em passarà el que deia Vila-Matas, que descobriré fins a quin punt no vaig ser a Intersolar.