A SUD Renovables hem instal·lat panells bifacials en vertical a la coberta de la nostra nau, al nostre laboratori pràctic. I això, us preguntareu veient la imatge, té sentit?
No sembla que tingui gaire sentit posar panells verticals en una coberta, almenys a les nostres latituds. Sí que ho pot tenir més al nord d’Europa, on la càrrega de neu és important i la inclinació del sol menor que al sud d’Europa, i de fet ja comencen a haver-hi projectes així. Però sí que crec que tindrà molt sentit instal·lar aquí panells bifacials en vertical en terreny i en entorns urbans amb aplicacions verticals, i per això els estem testejant, per validar-ne el comportament i plantejar-ho en projectes que permetran compatibilitzar millor la producció solar amb la producció agrícola en els terrenys, o utilitzar els panells solars en barreres acústiques a les autopistes, o simplement com a tanca o en façanes desaprofitades.
El rendiment, o producció específica (kWh/kWp), dels panells en vertical és menor, lògicament, que amb inclinacions menors, però la baixada del preu dels panells fa que plantejar la seva instal·lació en vertical tingui avui més sentit, en aplicacions concretes, on la instal·lació convencional (a sud, o a est-oest, amb poca inclinació) no és possible o sigui més complexe.
Mitjançant programari especialitzat (PVGIS, PVsyst, etc) podem estimar la producció d’un sistema bifacial en vertical, però sempre tindrem la incertesa respecte dels casos reals, a més de la dificultat de modelitzar el comportament de paràmetres com són la brutícia, l’efecte de la temperatura, o el guany real que te un sistema bifacial en aquestes condicions. Massa variables. Per això, al nostre laboratori pràctic hem instal·lat dos panells bifacials en vertical: un amb la cara principal orientada a l’est, i l’altre a oest, i amb un microinversor cadascun (una alternativa també hauria estat posar optmitzadors. L’important és que cada panell pugui treballar de manera independent, amb el seu seguiment mpp, i poder obtenir la seva corba de treball). Amb això veurem experimentalment el comportament del panell i la corba de generació (que serà doble si considerem els dos panells: pic de matí i de tarda), i el valor real de producció específica del sistema.
El desenvolupament de la tecnologia fotovoltaica bifacial, i considerant la baixada de preu (avui un panell bifacial val pràcticament el mateix que un panell convencional, o poc més), fa que ara trobem interessants aquestes noves aplicacions. Aquest vídeo explica diverses experiències d’instal·lacions amb panells bifacials en vertical:
Jo posaria en “quarantena” els percentatges de rendiment que s’expliquen al vídeo (els falten context), i per això hem vist necessari provar-ho abans al nostre laboratori pràctic, però ja s’apunten a conclusions interessants:
La corba de generació de la instal·lació ja no té el seu pic al migdia, sinó que té dos pics ben marcats, un al matí i un altre a la tarda (si repartim les seves cares principals entre aquestes dues orientacions).
Això té 4 avantatges principals respecte a una instal·lació convencional a sud:
- Els panells funcionen a la seva màxima potència (matí i tarda) quan la temperatura no és tan elevada, i a més el panell (totalment lliure per la part posterior) dissipa molt millor la calor, per tant les pèrdues per temperatura (que són les principals pèrdues d’una instal·lació fotovoltaica) són molt menors.
- El panell en vertical s’embruta molt menys que un panell en horitzontal amb inclinació, per tant, tenim menys pèrdues per embrutament (o menys cost de neteja) i menys risc que es produeixin punts calents per aquesta causa.
- En autoconsum pot ser millor tenir la corba amb els dos becs de matí i tarda, en lloc del bec del migdia, que sol generar més excedents. Repartim millor la producció segons el consum, aprofitant més la producció fotovoltaica, evitant excedents en hores centrals del dia.
- Segons els preus actuals de l’electricitat (al migdia tenim preus molt baixos, sinó zero, o fins i tot negatius! com hem vist els últims dies), serà millor estalviar electricitat als pics de matí i tarda, que té preus més alts d’electricitat (més estalvi per menor consum de la xarxa, o més ingressos dels excedents a aquelles hores en què el mercat els valora a més preu).
En agrivoltaica presenta, a més, el clar avantatge de poder aprofitar molt millor el terreny per a l’activitat agrícola, i atès que l’estructura de suport dels panells és en vertical i molt més senzilla que les estructures elevades i amb seguidor que actualment es estan fent en algunes instal·lacions, el cost per Wp instal·lat serà força més baix.
Tot i això això, en agrivoltaica amb panells en vertical la ràtio de potència per superfície de terreny (kWp/m2) és menor que l’agrivoltaica amb panells elevats i en horitzontal, ja que s’està pioritzant l’activitat agrícola a la producció fotovoltaica . Amb això, el lloguer de terreny (si fa la FV un tercer) ha de ser segurament també menor que en altres instal·lacions FV sobre terreny on estem privant del tot, o parcialment, l’activitat agrària.
Reduïm el risc de les pedregades, que hem vist que amb el canvi climàtic això va a més (en vaig parlar en una anterior entrada).
Aprofitament d’espais avui desaprofitats en entorns urbans o en infraestructures viàries i ferroviàries, com barreres acústiques a les autopistes, tanques i façanes urbanes (els grafits artístics estan molt bé, però millor si s’alternen amb panells fotovoltaics i n’aprofitem millor l’ús , no?). Fins i tot en aquests casos, on s’instal·len amb una superfície opaca al darrere, veiem que el panell bifacial rendeix una mica millor que un panell convencional. Lògicament no obtenim tants guanys de producció com en els casos que té la seva part posterior totalment lliure, però algun petit percentatge, del 2 o 3%, es guanya, i per preu molt semblant veiem que té sentit.
Lògicament posar un panell en vertical fa que aquest estigui més exposat al vent, per això és important que s’instal·lin amb l’estructura adequada, que garanteixi que el panell pot suportar les càrregues de vent en aquestes condicions, i no tinguem ruptures de cèl·lules que poden provocar els tan temuts punts calents. Segurament haurem d’evitar els panells més grans que avui hi ha al mercat, i anirem a panells de 2 m2 aproximadament, els que utilitzem (o hauríem d’utilitzar) a les cobertes.
A les instal·lacions amb panells bifacials, sobretot en els que tenen la part posterior lliure (sense paret, ni mur o coberta) és important que el panell s’instal·li pel marc, sense cap objecte que faci ombra per la part posterior, que no tingui perfils metàl·lics, ni safates de cablatge, ni microinversors o optimitzadors, que facin ombra. El panell ha d’estar totalment lliure per ambdues cares.
Què us sembla? Ara això de posar un panell fotovoltaic en vertical ja no sembla tan mala idea, oi?
0 Comments