Sobre UNEF, l’oligopoli i Som Energia

Veig a LinkedIn l’opinió d’un soci de Som Energia que mostra la seva disconformitat a que la cooperativa estigui associada a UNEF (Unión Española Fotovoltaica, la principal associació del sector fotovoltaic de l’Estat), i que participi en els seus actes. El soci venia a dir no entenia com una cooperativa sense ànim de lucre formi part d’una associació on també hi ha les empreses de l’oligopoli (Repsol, Endesa, Iberdrola, EDP i Naturgy), empreses amb uns interessos oposats als de la cooperativa.

No cal dir que m’he sentit interpel·lat per aquesta opinió, per varis motius. En primer lloc perquè jo també soc soci de Som Energia; però també, i principalment, perquè he estat durant molts anys membre de la Junta directiva d’UNEF i representant d’aquesta associació a Catalunya.

Crec que l’opinió d’aquest soci mostra per una banda masses prejudicis, que entenc venen motivats per la lògica del desig que compartim de canvi de model, on es contraposa el model tradicional de l’oligopoli amb el de Som Energia, i que li pot semblar -erròniament, defenso jo- que UNEF és un instrument de l’oligopoli; i per altra banda, crec que també hi ha un desconeixement de com funciona realment UNEF i del que representa pel sector. M’explico:

A UNEF hi pertanyen gairebé 800 empreses, 125 d’elles a Catalunya (la majoria son “pimes”), i el seu funcionament és plenament democràtic: es voten els membres de la Junta, i dels “companys de viatge” que comenta el soci, de les empreses de l’oligopoli, només Endesa té vot en aquesta Junta, un dels quinze vots. UNEF defensa els interessos del sector fotovoltaic (ni més ni menys que això), en totes les seves vessants: autoconsum, parcs en terrenys, comunitats energètiques, etc. Ens cal tot, i per això s’intenta fer front comú en totes aquestes tipologies d’instal·lacions, sempre buscant el consens amb el territori i amb el major respecte pel medi ambient i tots els agents implicats. No és fàcil, és clar, però l’esforç crec que val la pena.

Un dels aspectes més importants del funcionament d’UNEF (i segurament també menys conegut per a qui no formi part de l’associació), son els seus grups de treball, on voluntàriament hi participen les diferents empreses, segons els seus interessos o inquietuds. Tenim un grup de treball d’autoconsum, de bateries, de comunitats energètiques, de parcs, etc. N’hi ha molts. Ara en tenim un per tractar el risc d’incendis en instal·lacions, perquè veieu la transversalitat i importància de les temàtiques que es treballen. En aquests grups de treball es debaten i comparteixen temes, i si al final cal consensuar postures, també impera la democràcia: cada empresa és un vot. És a dir: el vot d’una petita instal·ladora val exactament el mateix que el d’una empresa de l’oligopoli.

I algú pot dubtar que si, posem per exemple, es fa un grup de treball sobre accés i connexió a xarxa, serà molt útil que hi assisteixin les grans distribuïdores? Permet poder debatre i compartir de manera directa les diferents visions, amb els agents implicats, que siguin realment efectives i útils, per finalment promoure democràticament (insisteixo), les propostes que millor representin a la majoria dels presents.

En aquests grups es comparteixen problemàtiques, reptes, canvis normatius, al·legacions, etc, i això fa que el sector pugui avançar, i sobretot influir, tant en els governants (de Madrid, però també de Catalunya), com en els mitjans de comunicació i la opinió pública. Per això crec que és molt necessari que Som Energia hi sigui, per estar més al dia de tots els temes que es tracten, i perquè hi pugui participar i dir-hi la seva. En definitiva, perquè pugui influir segons el model que es vol promoure des de la cooperativa.

A banda dels grups de treball, UNEF assessora a les empreses i promou jornades on tothom pot postular-se per participar-hi, participa en reunions on cal que hi hagi un representant del sector, perquè com en tots els sectors, es necessita un referent i un interlocutor, i és bo que ho sigui una associació amb una representació tan àmplia i diversa. Sovint cal parlar amb partits polítics, amb dirigents que promouen noves lleis, amb periodistes que informen, etc., i si no ho féssim a través d’aquest referent perdríem segur la força del missatge principal, que és el de promoure les instal·lacions fotovoltaiques. I parlem des de l’experiència:

Fa més de 10 anys ja vam experimentar una divisió en el sector, quan ASIF es va descompondre en tres associacions que pretenien marcar un perfil propi diferent de la resta, i el resultat va ser nefast. El sector es va quedar sense un referent que el representés, sense lideratge. El desgavell va ser important. Per això es va crear UNEF (i d’aquí ve lo de “Unión”), perquè veníem d’estar desunits i amb manca de coordinació. Ara ningú pot dubtar dels avenços que ha aconseguit l’associació. Convé recordar que el terme “impost al sol” el va promoure UNEF, i que en la seva lluita mediàtica i política s’explica que posteriorment s’assolissin canvis normatius i consensos polítics fins llavors inimaginables, com l’eliminació de l’impost al sol, entre molts altres assoliments. Avui és una associació que representa el sector no només en tots els àmbits i estaments de l’Estat, també a nivell internacional (el seu Director General acaba de ser escollit també representant de la principal associació solar europea).

Evidentment l’associació no és perfecta, i té molts punts a millorar, segur. Davant d’això podem optar per simplement criticar-ho i quedar-nos al marge, o podem optar per arremangar-nos i intentar que sigui millor i que representi el nostre model energètic.

L’oligopoli el formen empreses que són de les que més contaminen i, ens agradi o no, tenen milers de clients, més del 85% del total. No podem ignorar que tenim aquest elefant a la sala. Ens convé, doncs, que aquestes empreses facin també la transició energètica i deixin de contaminar i vagin cap al 100% renovable, i a poder ser en un model més just. Per això és important ser-hi, i si amb això UNEF pot contribuir a que així sigui, endavant. No confonguem això amb dir erròniament que a UNEF es fa el que volen aquestes empreses, perquè insisteixo que només tenen un vot de quinze a la Junta, i el seu vot en els grups de treball val exactament igual que per la resta d’empreses.

Algú podria dir: i per què no es “veta” la seva presència a l’associació? O, per què no es crea una associació amb les empreses que considerem que hi han de ser? I on posaríem el llistó? Són només les empreses de l’oligopoli les que tenen actituds reprovables o que van en contra dels nostres principis? Crec que també hi trobaríem petites i mitjanes empreses, i dubto que ningú tingui la potestat de donar “carnets” de bona empresa a ningú.

També entenc que lo de “Unión Española” faci tirar enrere a moltes empreses catalanes, i jo personalment ho vaig viure molt directament, quan vaig ser Delegat a Catalunya durant els anys més intensos del Procés. No podíem anar a parlar amb partits independentistes amb aquest nom. Per això vam promoure la “marca” UNEFCAT, per marcar un perfil propi a Catalunya, perquè UNEF ja era referent en fotovoltaica aquí, i ho havia de seguir sent. En aquest context, el d’UNEFCAT, també és important la participació de Som Energia.

Entenc que algú es pugui sentir incòmode amb segons quines situacions, com la ser membre d’una associació tan diversa, amb empreses que defensen estratègies diferents a les nostres, però crec que pel bé de l’objectiu comú, que és el de poder fer la transició energètica, ens convé anar-hi de cara, sense dogmes ni prejudicis, sense atrinxerar-nos, i defensar i treballar pels nostres objectius allà on s’està fent de manera determinant. Sortir-ne i quedar-ne al marge crec que ens condemna a ser poc rellevants. Fem que se sentin ells incòmodes dins de l’associació, no nosaltres.