Per què és important que les grans elèctriques inverteixin en renovables?

Imatge extreta d’aquest article de Eulixe

Abans de res, disculpeu el bany de realitat. Els qui em coneixeu sabeu que soc molt idealista, però també pragmàtic. Toco de peus a terra, sense deixar de tenir somnis, i treballo per fer-los possible. I aquest article va d’això.

Sovint sentim l’argument de que no podem deixar la transició energètica en mans dels de sempre, les grans elèctriques que dominen el sector elèctric (posem-hi noms: l’oligopoli elèctric avui és Endesa, Iberdrola, Naturgy, Repsol, i EDP), que cal aprofitar una dels principals avantatges de les renovables, el fet que siguin petites instal·lacions descentralitzades i properes als punts de consum, perquè siguem els ciutandans els qui promoguem i siguem propietaris d’aquestes fonts de generació. Que tot es faci amb Comunitats Energètiques participades per la gent, i capgirem com un mitjó el sector energèrtic actual. La idea, és clar, és boníssima. I és el que hauria de ser, si pretenem tenir un sector energètic el més barat, net, eficient, ètic, just i democràtic possible.

La realitat, però, va per un altre camí, i no és només perquè ho decideixin aquestes grans empreses, o els polítics. És perquè així ho vol la majoria de la nostra societat. M’explico:

El sector elèctric espanyol es va liberalitzar l’any 1997. A partir de llavors va ser possible que apareguessin noves comercialitzadores d’electricitat, i que els ciutadans escollíssim lliurement l’empresa que ens ven l’electricitat. Al cap de molt pocs anys (principis dels segle XX) comencen a aparèixer algunes comercialitzadores, llavors molt residuals, que oferien electricitat 100% renovable. És clar que a la xarxa elèctrica tot es barreja, físicament no podem destriar els electrons que entren a casa, els verds dels no verds, però llavors aquestes empreses oferien el que avui ja fan la majoria: el compromís (auditat llavors, i avui amb Garanties d’origen renovable) de que tota l’energia que et venen (quantitativament) s’ha produït amb fonts d’energia renovable (en algun punt de la xarxa elèctrica).

És la força del mercat: si tots demanéssim electricitat verda, els qui la venen l’haurien de produir o comprar a qui la produís, i mica en mica aniríem traient les fonts fòssils de la xarxa. Això segur que tots els qui esteu llegint això ja ho sabeu, i molts en algun moment ja vàreu fer el canvi. Però diria que una part molt significativa de la nostra societat no ho sap. O es canvien de comercialitzadora només per criteris econòmics. Aquest és un punt clau, per on hauríem de començar: conscienciar i informar a la gent.

Des de que vaig tenir l’opció (devia ser l’any 2000 i poc) que vaig canviar la comercialitzadora tradicional per una petita i alternativa, que m’oferia electricitat 100% verda. La primera va ser Electra Norte. Llavors en vindrien més: Holaluz, Estabanell, Som Energia, Ecovatios, Bon Preu. Avui al mercat podem trobar més de 200 comercialitzadores que ofereixen electricitat verda (les grans també “han pujat al carro”, és clar, quan hi ha demanda es crea l’oferta).

Les possibilitats de canvi, doncs, son moltes i diverses, i molt fàcils de fer: des de casa i en cinc minuts pots canviar de comercialitzadora. Però com deia, la realitat va per una altra banda. Després de més de 25 anys que es va liberalitzar el sector elèctric, la situació del mercat elèctric és aquesta: més del 85% dels contractes elèctrics són amb les cinc empreses de l’oligopoli. Més de 17,5 milions de clients/subministrament així ho han decidit. La resta, on hi som (en principi, i entre d’altres que poden tenir altres motius) els qui volem capgirar com un mitjó el model energètic, no arribem al 15%. Agradi més o menys, és el que tenim:

I aquí és on entra la pregunta del títol: Per què és important que les gran elèctriques inverteixin en renovables? Doncs per què si no fan, estarem deixant fora de l’equació de la transició energètica el 85% dels subministraments. Anar cap al 100% renovable implica (avui, com tenim el mercat) que els grans també puguin i ho hagin de fer. Demanar que els grans no facin instal·lacions renovables és una idea totalment paralitzant, perquè estarien impossibilitant que el 85% dels clients/subministraments puguin fer la transició energètica.

Estem en emergència climàtica, i resulta que aquestes 5 empreses de l’oligopoli estan entre les més contaminants d’Espanya (veure notícia aquí):

Hauríem de canviar el model energètic, sense deixar de lluitar contra el canvi climàtic. I lo segon no pot esperar a lo primer. Hem de treballar per ambdós coses alhora.

Tinc la sensació que molts ecologistes van amb una actitud de voler salvar la gent, quan hi ha gent que no vol ser salvada.

No voler que aquestes empreses facin la transició energètica i deixin de contaminar és mirar cap a una altra banda i no voler veure la realitat. Els qui ho demanen haurien primer de centrar els esforços o les accions en fer que aquell 15% sigui més gran. Això no treu, és clar, que calgui promoure instal·lacions més petites i participades (Comunitats Energètiques, cooperatives i projectes com Viure de l’aire), i que les grans no puguin fer les instal·lacions de qualsevol manera ni a qualsevol lloc (tampoc és que ho estiguin fent). Però no podem negar la major. Necessitem que les grans generin cada vegada més amb fonts renovables i deixin de contaminar, almenys fins que segueixin tenint el pes que encara avui tenen. I en paral·lel podem promoure, és clar, un sistema elèctric alternatiu. Jo ho seguiré fent.