Sobre la seguretat i qualitat de les instal·lacions fotovoltaiques. La mida importa

Leer la versión en castellano

El passat 8 de juny vaig participar a la taula sobre seguretat i qualitat a les instal·lacions, de la III Cimera d’Autoconsum organitzada per UNEF. Aquí us deixo alguna de les meves reflexions, i alguna més que no vaig tenir temps de dir-les:

L’any passat es van fer a Espanya 240.000 instal·lacions, de les quals un 90% van ser residencials, cosa que implica que es van instal·lar més de sis milions de panells fotovoltaics. I cada any hi anirem afegint milions més de panells. No hi ha dubte que ens estem jugant molt, quant a la seguretat i la qualitat de les instal·lacions, i que no s’està fent prou bé, o no almenys de forma generalitzada.

Humilitat: Aquí no es tracta que els que estem en aquesta taula fem les coses molt bé i en canvi fora molts ho fan molt malament. Veig massa sovint a LinkedIn qui posa fotos de les seves instal·lacions molt xules, molt orgullosos de fer molt bé les coses, i després fan un post amb una foto d’altres que han fet alguna cagada. No es tracta d’assenyalar ningú. Es tracta de predicar amb l’exemple. Ser humil, acceptar que ens podem equivocar. Jo he comès molts errors, i de tots aprens i no els tornes a cometre, però sempre hi pot haver nous errors. Es tracta d’anar sempre de cara i fer el que sigui per solucionar-ho. No deixar cap client tirat a la cuneta. Crec que tots els que estem en aquesta sala portem temps al sector, o tenim la voluntat d’estar-ho molts anys més. La realitat és que, com vam viure el 2008, i per desgràcia viurem ara, hi haurà empreses que desapareixeran, però les plaques hi quedaran. Segurament no estar a les nostres mans que les empreses no desapareguin, però sí fer les instal·lacions el millor possible perquè perdurin.

Respecte: com a empresari sento que sempre estic caminant per la cornisa. Ens toca prendre decisions sense tenir certeses. Sense matalàs de seguretat. I al nostre sector sento a més un abisme més gran. Els meus dos temors més grans són que caigui un instal·lador d’un terrat, i que es desprengui una placa i surti volant. Podríem afegir el risc que s’enfonsi una coberta o que hi hagi un incendi. Que no m’hagi passat en més de vint anys al sector no vol dir que demà no em pugui passar. Per això tinc un respecte màxim a la nostra feina, de la mateixa manera que un navegant sempre té un respecte màxim al mar. És important que sapiguem transmetre aquest respecte no només a qui forma part de la nostra empresa, sinó a tot el sector.

Tècnic/a de prevenció: el seu paper és imprescindible per avaluar els riscos i donar les eines de prevenció i seguretat a les instal·lacions, a més de realitzar les inspeccions, controls i formacions necessàries. Totes les empreses mitjanes i grans ja tenim incorporat aquest perfil. I què passa amb els petits instal·ladors? Per costos, no tenen la capacitat d’incorporar-los a la plantilla, però han de subcontractar almenys els seus serveis i avaluar i controlar totes les seves obres. No se’n poden quedar al marge.

Disseny de la instal·lació, més enllà dels panells: els enginyers i dissenyadors de les instal·lacions hem de donar als instal·ladors no només la informació tècnica de la instal·lació, sinó també tot allò relacionat amb la seva seguretat, segons estipuli el tècnic/a de prevenció. I no es tracta “només” de donar-los la formació i els Equips de Protecció Individual (Epi’s), i que s’espavilin, sinó de la informació en plànols per a cada instal·lació, de per on han de pujar els materials a la teulada, on han de situar la escala, i de quina mena ha de ser, on han de posar els ancoratges per instal·lar la línia de vida, etc. No podem deixar que improvisin, lligant-se a la primera xemeneia que trobin. A més, en el disseny de les instal·lacions, sobretot a les industrials, hem de preveure sempre els passadissos de manteniment. No s’ha de caure a la cobdícia de posar el màxim nombre de panells, que sol deixar una coberta impracticable, pel que fa a la instal·lació i manteniment. Recordem que els panells no es poden trepitjar, que després apareixen microtalls i punts calents a les seves cèl·lules.

La mida (de panell) sí que importa: la tendència dels fabricants de panells és fer-los cada vegada més grans, cosa que implica lògicament més potència per panell. Avui podemo trobar panells de més de 700Wp, que fan més de 2,5m de llarg i més de 1m d’ample (més de 2,5m² i 35 kg de pes). I aquí hi ha l’equívoc. Un panell més gran, de més potència (Wp), no implica que sigui més eficient (Wp/m²) que un panell més petit, i això porta a clients que sense saber-ho volen sempre el panell de més potència, creient que és el millor i més nou. En canvi, per a instal·lacions en coberta inclinada (la majoria de les domèstiques) és molt perillós utilitzar un panell tan gran, ja que l’operari ha de manipular-lo en unes condicions poc òptimes, cosa que implica un risc evident de caiguda. A Alemanya, per exemple, tenen una normativa que prohibeix expressament instal·lar panells de més de 2m² sobre cobertes. Per això allà el mercat les distingeix molt bé:

Un distribuïdor d’Holanda em deia que Espanya és l’únic país d’Europa on al sector residencial es munten panells tan grans (Spain Is different). En aquest tipus d’instal·lacions s’ha de treballar sempre amb panells més petits, més lleugers i manejables, que poden tenir un eficient igual o més gran que la dels panells més grans, i en qualsevol cas seran més segurs que els grans.

El paper dels distribuïdors de material fotovoltaic: tenen un paper molt important, quant a seguretat i qualitat. El petit instal·lador, sovint amb poca formació i experiència, és a les mans dels magatzems distribuïdors, que li subministren el material i sovint els plànols d’enginyeria. Haurien també d’assessorar els instal·ladors quant a la seguretat, sobre els temes que he tractat més amunt. Ells són un referent per a ells, i ho han de ser en tots els sentits.

Ubicació de bateries i inversors: A totes les cuines de les cases veiem què hi ha sempre previst un espai per a la nevera i el rentaplats, amb la seva presa de llum i d’aigua; en canvi, no trobem mai un espai reservat per a les bateries i els inversors. Les cases del futur segur que ho tindran. Mentrestant, hem de buscar aquella ubicació que millor compleixi les especificacions tècniques i de seguretat, per això, i a falta de normatives específiques, que també serien necessàries, és important que l’instal·lador/projectista s’assessori sempre amb el fabricant dels equips, que compleixi els seus criteris de ventilació i distàncies de seguretat

En una altra entrada tractaré específicament dels kits de panells, inversor i bateria que es venen per a balcons. Mereixen capítol a part.