Ir a la versión en castellano
Huawei, a través del seu distribuïdor Baywa, ens va convidar a Bulgària, on s’acaba de posar en marxa un parc fotovoltaic amb el parc de bateries més gran d’Europa.
Tarda de presentacions: Energy Storage Summit Europe 2024
La tarda abans de la visita al parc va tenir lloc a Sofia el que Huawei anomena l’Energy Storage Summit Europe 2024. El motiu principal d’aquest esdeveniment era presentar en un gran auditori el nou model de sistema BESS (Battery Energy Storage System), el Luna 2000 de 4,5MWh de capacitat i amb sistema grid-forming, que explicaré a continuació. Hagués pogut ser la típica i avorrida presentació comercial centrada únicament en el seu producte, però els xinesos han après com fer que una presentació així sigui espectacular i prou interessant pels professionals que érem presents.
En primer lloc, els directius xinesos, que segurament s’han format en universitats i escoles de negoci americanes, perquè saben molt bé com fer que una presentació de producte sigui espectacular (intentant emular l’Steve Jobs) van donar el context tecnològic de la seva solució, que es centra bàsicament en la necessitat cada vegada més imperiosa d’emmagatzemar energia i de subministrar-la a través de sistemes que estabilitzin la xarxa elèctrica.
A continuació van centrar el contingut en les 2 principals característiques del seu producte: el concepte de Grid-forming, i la seguretat. En els dos blocs hi van participar experts externs a Huawei que van aportar dades objectives i tècniques per reforçar el missatge inicials dels directius. Van explicar molt bé que si volem seguir creixent en renovables i descarbonitzar-nos, productes com aquests són imprescindibles.
Del Grid-following…
Fins avui els inversors fotovoltaics han estat sempre “grid-following”, és a dir, que es connecten a la xarxa elèctrica acoblant-se a les condicions d’aquesta, generant una corba sinodal que segueix la corba existent de la xarxa, no la modifica, i quan la xarxa cau (deixa de tenir tensió) els inversors es desconnecten i la instal·lació fotovoltaica (o la bateria) deixa de produir energia.
L’estabilitat de la xarxa l’han donat fins ara els sistemes tradicionals, centrals nuclears, de gas, de carbó, etc, que tenen grans generadors síncrons que en el seu moviment rotatiu donen les condicions de tensió i freqüència que la xarxa necessita per estabilitzar-se. Fins ara això no ha estat cap problema, però quan els generadors eòlics i fotovoltaics (ambdós asíncrons, grid-following) s’han anat incorporant a la xarxa de manera massiva, comencen a donar-se problemes d’estabilitat. En zones de la xarxa on es concentren molts generadors eòlics i/o fotovoltaics i el consum és baix, la tensió en aquell punt augmenta, el que fa desconnectar molts sistemes inversors, i es pot desestabilitzar la xarxa.
Al Grid-forming…
Per solucionar aquest problema, estan apareixent al mercat sistemes de generació “grid-forming”, com el que Huawei va presentar, sistemes que quan injecten energia a la xarxa ho fan generant una corba sinodal, aportant les condicions de tensió i freqüència que la xarxa requereix. Ja no “segueix” la xarxa, sinó que la “crea”. Això permet doncs aportar estabilitat al sistema, i també que es puguin crear grans micro-xarxes independents, que puguin funcionar de manera aïllada de la gran la xarxa principal. Els experts van deixar clar que els inversors que hem vist fins avui, els “grid-following”, eren cosa del passat, i que el futur passa perquè tots els inversors siguin “grid-forming”.
Es va mostrar l’estadística dels països d’Europa on durant més hores s’ha superat el 60% de generació amb eòlica i fotovoltaica sumada, per tant on serà més necessari implementar sistemes que estabilitzin la xarxa. Espanya apareix en segon lloc de la llista: on durant 2.369 hores (representa el 27% del total) del 2023 es va superar la xifra del 60%.
Com a gran exemple de sistema “grid-forming”, van mostrar el parc fotovoltaic amb bateries més gran del món, que s’ha construït a Aràbia Saudí, la micro-xarxa més gran del món: 400MW de generació fotovoltaica amb 1,3GWh de capacitat de bateries (veient la mida un es pregunta si té sentit dir-li “micro” a aquesta xarxa). Un sistema que per si sol està generant l’energia d’una ciutat de més d’un milió d’habitants.
Seguretat. És evident que hi ha una preocupació general (sovint injustificada) amb el tema de les bateries de liti i el seu risc d’incendis, i Huawei va voler deixar molt clar que en el seu disseny i fabricació dels productes es prenen molt en serio el tema de la seguretat. Varis tècnics van explicar les causes dels incendis, i quines mesures s’han pres per minimitzar-los. A banda dels criteris de disseny, en els productes s’hi fan una gran quantitat de tests i certificacions, i en la seva instal·lació cal considerar uns criteris de distància i seguretat específics. Són bateries que s’han d’instal·lar a l’exterior, i a unes distàncies dels edificis.
Després de la tarda de presentacions, hi va haver un sopar amb música en directe i un espectacular xou de llums fet amb drons. No s’estan de res, els de Huawei. També es podia visitar un prototip de la nova bateria Luna 2000 4,5MWh, que ocupa només l’espai d’un contenidor. La diferència principal respecte dels models anteriors (de 2MWh pel mateix espai) és que aquesta de 4,5MWh està refrigerada per líquid, el que permet optimitzar molt millor l’espai, ja que no incorpora els grans ventil·ladors de les que van refrigerades per aire.
Visita al Parc fotovoltaic de Pernik
L’endemà uns quants autobusos ens van portar fins al parc fotovoltaic, on vam trobar-hi una gran carpa on a través d’una gran pantalla ens van presentar el parc. Repartits en grups vam anar visitant les instal·lacions, que presenten aquestes característiques:
• Potència fotovoltaica instal·lada: 32MWp
• Dimensions totals de terreny: 304 Ha
• Número de mòduls fotovoltaics: 56.889 panells
• Número de contenidors amb bateries: 30 contenidors.
• Capacitat total de les bateries: 61 MWh.
Vam poder passejar i veure armaris oberts dels diferents equips. Les bateries venen ja muntades i cablejades dins dels contenidors, el que fa que la instal·lació in-situ sigui ràpida i senzilla.
Quan sortíem del parc fotovoltaic amb l’autobús, al cap de pocs metres vam passar pel costat d’una gran central de carbó, i t’adones del gran contrast amb el que acabem de veure: una gran muntanya de carbó que espera ser cremat, per sortir en forma de fum per les altes xemeneies. Si a Bulgària segueixen fent parcs com el que vam visitar, podran tancar aquesta central de carbó, i acabarà passant com a Anglaterra, on la setmana passada van tancar la darrera central de carbó que els quedava operativa. That’s the way.
Uns bons exemples de l’acumulació a gran escala, ja estem trigant a que ho fem aqui. Els preus i la tecnología ja estan al punt prou adequat per aplicar-ho a la realitat. Gràcies per compartir la visita.
Moltes gràcies Jordi!