De la mateixa manera que els primers organismes del nostre planeta habitaven les mars i van evolucionar durant l’eó arcaic per a adaptar-se al medi terrestre, en una sort de procés invers, la tecnologia #solarfotovoltaica s’està desenvolupant per a poblar les aigües. La raó no és una altra que la necessitat d’una major eficiència i optimització dels recursos.
M’explico, avui dia tots tenim clar que és indispensable aconseguir els objectius de descarbonització que ens hem marcat per a 2050. Això té com a lògica conseqüència un gran augment de la demanda d’energies renovables, una demanda que només podrà ser copada amb l’energia solar fotovoltaica, que va ser descrita en 2020 per l’Agència Internacional de la Energia como la font d’electricitat més barata de la història.
No obstant això, la solar fotovoltaica s’enfronta a una clara problemàtica: l’escassetat de terra. No és nova la tensió que existeix per a determinar els usos del sòl i la forta oposició que troben els projectes de plantes fotovoltaiques que han de competir, per exemple, amb l’agricultura i altres sectors per cada hectàrea de terreny. Doncs bé, una de les solucions a tal conflicte és enviar els panells a les aigües.
Un futur brillant
La #fotovoltaicaflotant està de moda. És palès el meteòric increment de projectes que s’han promogut des de fa ja un lustre. A 2017 s’estima que la potència global acumulada de fotovoltaica flotant era de 528 MWp, mentre que, a 2021, la potència global superava els 3 GWp segons l’Institut de Recerca d’Energia Solar de Singapur. Per a 2025, los pronòstics més optimistes esperen comptar amb 10 GWp més de capacitat instal·lada.
A Àsia és present des de fa ja una dècada i a Europa ha entrat recentment al mercat, amb Països Baixos a l’avantguarda de la seva expansió. En el vell continent han de destacar-se també les subhastes organitzades pel Govern portuguès per al desplegament de 263 MW d’aquesta tecnologia. Per part seva, la planta de Sierra Brava (Càceres) de 1,1 MWp obre el camí a Espanya, sent la primera instal·lació fotovoltaica flotant del país connectada a la xarxa.
La fotovoltaica flotant també s’està endinsant als oceans. El novembre passat s’anunciava que l’empresa estatal de serveis públics de la Xina havia llançat la primera planta solar flotant marina comercial del món, que es combina amb una turbina eòlica marina. Es tracta d’un projecte pilot de tot just 0,5 MWp, però el pla és construir un parc eòlic-solar flotant de 20 MW en 2023.
El marco regulador a España
Però parlem del marc regulador a Espanya, que és de l’única cosa del que se m’hauria de permetre escriure. Per a això hem de distingir entre dues classes, la fotovoltaica flotant que s’instal·la en entorn marí -vulgarment podria dir-se d’aigua salada o offshore-, i la que s’instal·la en el domini públic hidràulic -la d’aigua dolça-. Això no és fútil, perquè depenent de en quines aigües se situï la fotovoltaica, caldrà estar al règim del domini públic hidràulic, o al del domini públic marítim terrestre.
El domini públic marítim terrestre
En quant al règim normatiu de la fotovoltaica flotant a l’espai marítim hi ha poca regulació sobre aquest tema. Al desembre de 2021 el MITERD va publicar la “Hoja de ruta para el desarrollo de la Eólica Marina y de las Energías del Mar en España”, en la qual s’esmenta l’energia solar fotovoltaica flotant i es reconeix el seu auge. No obstant això, aquest full de ruta no és vinculant i encara falta concretar un instrument regulador d’autorització atès que, precisament, la disposició addicional tercera del Reial Decret-llei 12/2021 va paralitzar el procediment d’autorització d’instal·lacions de generació elèctrica en la mar territorial, previst en el ja desfasat Reial Decret 1028/2007.
Estem doncs a l’espera d’un nou marc normatiu que s’està fent de pregar, ja que fins ara el MITERD només ha publicat una consulta pública en la qual llança preguntes a l’aire sobre una futura regulació l’esborrany de la qual no està ni concebut. L’última novetat en aquesta matèria es va produir el passat 2 de desembre amb la Ordre TED/1204/2022. En ella s’estableixen les bases reguladores per al programa de concessió d’ajudes a la inversió en projectes pilot per a renovables marines, entre les quals es troba la fotovoltaica flotant. Són bones notícies, però el fet que encara estiguem davant projectes pilot mostra el llarg tros que encara li queda per recórrer a la fotovoltaica flotant offshore, tant en l’àmbit tecnològic com en el regulador.
Paral·lelament, cal celebrar, per fi, l’aprovació dels Plans d’Ordenació de l’Espai Marí (POEM) aquest dimarts 28 de febrer. Els POEM són instruments de zonificació que reflecteixen, entre d’altres, les zones més adequades per al desenvolupament de les renovables en la mar, també conegudes com les zones d’alt potencial (ZAP). A més d’assenyalar on podran situar-se els parcs eòlics offshore, aquestes zones també podran servir de camp de proves per al necessari desenvolupament de la fotovoltaica flotant d’aigua salada, tal com reconeixia el director general de l’IDAE, Joan Groizard.
No obstant això, no podem caure en la complaença, doncs queda un gran oceà regulador per solcar. És d’esperar que en els successius POEM, que han de revisar-se almenys cada 10 anys, la fotovoltaica flotant es vagi fent lloc en la mar a mesura que l’estat de la seva ciència també vagi evolucionant. A més, encara cal aspirar a que el 2023 ens porti novetats legislatives per a aconseguir un marc jurídic clar, del qual pengi un procediment administratiu integral i àgil, alguna cosa que s’antulla indispensable per al futur de les energies renovables en alta mar.
El domini públic hidràulic
La situació és diferent amb la fotovoltaica flotant al domini públic hidràulic (DPH). Via Reial Decret-llei 6/2022 es va afegir en el text refós de la Llei d’Aigües l’article 77 bis, que contempla la instal·lació de plantes fotovoltaiques flotants al DPH. En desenvolupament d’aquest precepte el MITERD va elaborar al març de 2022 un esborrany de Reial Decret, pel qual es regularà el règim d’instal·lació de plantes fotovoltaiques flotants als embassaments situats en DPH en aquelles conques la gestió de les quals correspon a l’Administració General de l’Estat. Aquest projecte de Reial Decret ja compta des del passat 10 d’octubre amb l’aprovació del Consell Nacional de l’Aigua, per la qual cosa ara únicament falta el vistiplau del Consell de Ministres.
Sobre l’esborrany de Reial Decret, aquest preveu un règim de concessió per un període màxim de 25 anys, pròrrogues incloses i, com ja ocorre a Alemanya, es limitarà a masses d’aigua molt modificades o artificials.
L’atorgament d’aquesta concessió estarà condicionat a la compatibilitat amb el Pla Hidrològic de la demarcació, a l’estat tròfic de l’embassament en qüestió, els drets i usos preexistents, l’afecció a la seguretat i explotació d’infraestructures, i al procediment d’avaluació ambiental. Així mateix, per a la incoació del procediment d’atorgament concessional es necessitarà comptar, amb caràcter previ, amb els permisos d’accés i de connexió en el corresponent punt de la xarxa.
Per part seva, s’estableix el tràmit de concurrència competitiva per a l’atorgament de la concessió. Respecte a això últim, les hidroelèctriques concessionàries d’embassaments parteixen amb un cert avantatge, ja que podran prescindir d’aquest tràmit quan pretenguin hibridar la fotovoltaica flotant amb el seu aprofitament hidroelèctric i això no impliqui un augment de la capacitat d’evacuació del nus.
Una altra anotació important del projecte normatiu és el percentatge màxim de superfície útil total per a la instal·lació de panells flotants, que oscil·larà entre un 5 i un 20% segons el nivell d’eutrofització de la massa d’aigua embassada. Novament es tracta d’un règim similar al d’Alemanya, on només pot cobrir-se un 15% de la superfície total i, addicionalment, s’exigeix situar la instal·lació com a mínim a 40 metres de la costa. Finalment, l’esborrany estableix un llistat d’embassaments de titularitat estatal, juntament amb el seu estat tròfic i superfície potencial per a la instal·lació, que en total suma més de 5.000 ha, la qual cosa es traduiria en 7,5 GW de potència.
Noti’s que l’àmbit d’aplicació de l’esborrany d’aquest Reial Decret en potència seran els embassaments de titularitat pública i privada situats en domini públic hidràulic a les conques intercomunitàries, dependents de l’Administració General de l’Estat. Per a les demarcacions hidrogràfiques autonòmiques caldrà estar al seu corresponent desenvolupament normatiu. L’exemple el posa la Comunitat Valenciana que, mitjançant la disposició addicional segona del Decret-llei 14/2020, de 7 d’agost, emplaça a les conselleries competents perquè en el termini de 6 mesos estableixin un procediment administratiu conjunt, coordinat i únic que permeti l’obtenció de les concessions, autoritzacions i permisos requerits per a la implantació de centrals fotovoltaiques flotants i la seva connexió i posada en servei sobre la làmina d’aigua en embassaments, basses i dipòsits.
Consideracions finals
La fotovoltaica flotant presenta considerables avantatges respecte de les instal·lacions fotovoltaiques en terra ferma. Ja hem destacat la solució que ofereixen al problema de l’escassetat de terra. A més, obtenen un millor rendiment energètic gràcies als efectes del refredament i la disminució de presència de pols. D’altra banda, l’ombra que projecten redueix l’evaporació de les masses d’aigua, així com la presència d’algues i l’eutrofització en preses, llacs i embassaments.
Així mateix, la seva hibridació amb centrals hidroelèctriques ajuda a gestionar els períodes de baixa disponibilitat d’aigua. Per últim, la fotovoltaica flotant no necessita una important preparació del terreny i s’instal·la més ràpidament que la seva homòloga en terra ferma. Si a això li sumem que Espanya, un país amb excel·lent clima per a la generació solar, és també l’Estat amb el major nombre de preses i embassaments de la Unió Europea, els números surten sols.
Com a desavantatge, la fotovoltaica flotant és lleugerament més costosa que la terrestre. Altrament, l’esborrany de Reial Decret identifica la problemàtica de la falta d’estudis sobre els possibles impactes ambientals. És una cosa natural donada la novetat d’aquesta tecnologia i es tracta d’un tema que ha de ser abordat amb rigor científic. No obstant això, tot i ser indispensable actuar amb cautela i establir programes de seguiment, tampoc podem caure en el típic cas de “paràlisi per anàlisi” del qual solem fer gala en el sector de les renovables. Si aquell primer tetràpode va ser capaç d’aventurar-se en l’inhòspit continent, no hi ha dubte que la fotovoltaica flotant podrà conquistar les aigües.
0 Comments