Per què no es fan més Comunitats Energètiques?

by | juny 6, 2022 | Fotovoltaica | 2 comments

Si observem es dades de l’Observatori de l’Autoconsum veurem que mostren un creixement exponencial de les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic, tancant el 2021 amb 21.031 instal·lacions i 171,5MW en total. Sembla un creixement important, i realment ho és, però com he escrit en una altra entrada, és clarament insuficient per assolir la transició energètica que hauríem d’estar fent per lluitar contra el canvi climàtic. Centrem-nos ara en analitzar les Comunitats Energètiques, que tècnicament entrarien dins del grup de l’autoconsum compartit o col·lectiu.

La idea d’organitzar-se per poder compartir energia entre els veïns, les entitats o les empreses és tan captivadora i revolucionària que és normal que molts ajuntaments i entitats s’estiguin llançant a promoure aquestes instal·lacions, motivats principalment per les ajudes i subvencions que des d’Europa s’hi estan destinant (dins dels programes del NextGeneration).

La realitat, però, és que aquestes instal·lacions encara estan lluny de representar un percentatge significatiu del total. Si tornem a les dades de l’Observatori veiem que la seva evolució és també exponencial, però amb uns valors molt inferiors: vam tancar el 2021 amb 188 instal·lacions i 1.511 kW, representant només el 0,89% del total (tant en número d’instal·lacions com en potència). Son dades d’instal·lacions “només” legalitzades, cosa que com veurem a continuació per les compartides té molta importància.

Número d’instal·lacions i Potència (kW)

Per què tenen avui un pes tan poc important les compartides en el total del parc d’autoconsum? La primera explicació la trobem en que si observem els gràfics veiem que les compartides son més recents, comencen el 2019, i és que fins llavors no estaven permeses. No va ser fins l’aprovació del RD244/2019 que es van regular. Però la raó per mi principal és la que represento en la “broma” del còmic de la capçalera, on el capità Haddock diu “Rellamp! Per fi hem legalitzat un autoconsum compartit“, i Tintín li recorda que “encara queda que apliquin els coeficients de repartiment“.

Les instal·lacions compartides (i les comunitats energètiques per extensió) es realitzen igual de ràpid que les d’autoconsum individual, les empreses instal·ladores les fan en molt pocs dies, però és després quan comença el via crucis administratiu dels seus promotors (i de les enginyeries i instal·ladores que els fan les gestions) per tal de primer legalitzar i després fer que s’apliquin els estalvis als consumidors que participen de la instal·lació. I això avui és un procés tan incert, que pot durar uns sis mesos com a mínim, i en alguns casos més de un any, el que desemboca en una impotència de les empreses instal·ladores que veuen que no poden fer-hi més, una frustració dels seus promotors, una pèrdua de temps de tots els implicats (també de les distribuïdores i comercialitzadores), i una pèrdua de diners dels promotors que veuen que no els valoren l’energia que estan abocant a la xarxa, i de les empreses d’enginyeria i instal·ladores, que hi han de destinar més recursos dels previstos.

Per què tarden tant els autoconsums compartits a veure reflectides en les seves factures els estalvis de les instal·lacions? A diferència d’un autoconsum individual, en que la instal·lació fotovoltaica es connecta a l’interior del seu consum, i per tant a la que la instal·lació està funcionant el comptador ja no registra l’energia que s’autoconsumeix (l’energia autoconsumida no surt, ni entra, no passa pel comptador) i només registra la que realment consumeix de la xarxa, un compartit es connecta en paral·lel als altres comptadors, i per tant els comptadors individuals de cada participant no “veuen” els estalvis fins que la distribuïdora no aplica els coeficients a les lectures horàries, cosa que com dèiem pot tardar uns quants mesos o més d’un any.

El drama, que molts desconeixen, és que un nombre important (per no dir la majoria) de les 188 instal·lacions compartides avui legalitzades no veuen encara aplicats els seus estalvis a les factures de cada participant. A la pràctica, doncs, el percentatge del 0,89% que deia anteriorment seria inclús excessivament optimista.

Com i quan podrem solucionar això? Primer cal que la CNMC acabi de publicar i aclarir els procediments de comunicació entre totes les parts implicades (distribuïdores i comercialitzadores principalment), cosa que sembla encara tardarà alguns mesos. I després caldrà que això sigui realment efectiu, el que implicarà que es respectin els canals i terminis establerts, i que l’administració vetlli perquè així sigui. Sembla que encara tardarem uns quants mesos per què això sigui possible. Veurem. Mentrestant és molt important que tots els qui promouen aquestes Comunitats Energètiques (molts ajuntaments i comunitats de veïns principalment) siguin conscients d’aquesta incertesa, per evitar generar falses expectatives i frustracions de tots els implicats.

Fixeu-vos que fins ara no he parlat del que per a molts sembla que sigui la barrera principal per a realitzar una Comunitat Energètica: el límit dels 500m de distància. Certament convé que aquest límit s’ampliï urgentment, com a mínim fins als 2 km que avui altres països com França ja tenen. Però de poc servirà d’ampliar aquest límit si abans no solucionem el tema de la incertesa i la demora en l’aplicació real dels coeficients de repartiment. Per això jo considero que cal prioritzar això abans.

Tampoc he parlat fins ara dels coeficients dinàmics, que són també un aspecte a millorar si volem que les comunitats energètiques tinguin realment l’abast i l’eficiència que han de tenir. Convé que hi hagi uns coeficients que tinguin en compte no només la generació horària, sinó també el consum de cadascun dels participants. La compensació simplificada dels excedents fa que aquest avui no sigui un tema crític ni urgent, però convé tenir-lo en compte per assolir un autoconsum compartit més eficient des del punt de vista energètic.

En resum, els temes que per mi convindria solucionar i millorar en els autoconsums compartits serien aquests, per aquest ordre:

  1. Definició canals comunicació per part de la CNMC
  2. Simplificació administrativa
  3. Implicació real de les principals distribuïdores i comercialitzadores
  4. Augmentar el límit dels 500m
  5. Coeficients dinàmics (no variables horaris)
  6. Comunicació/informació als usuaris finals (Comunitats de Veïns principalment)
  7. Formació dels professionals (instal·ladores i enginyeries)

I per què és tan important que puguem realitzar Comunitats Energètiques? A diferència de la resta de Estat, a Catalunya el parc d’habitatges és principalment en edificis plurifamiliars (un 80%), per només un 20% d’unifamiliars. Tenint en compte les estadístiques de l’Observatori d’autoconsum, podem concloure que fins avui pràcticament s’ha fet tot principalment en els edificis unifamiliars (3 de cada 4 instal·lacions, com a mínim). És, doncs, en els plurifamiliars, on a més és on hi ha els habitatges més vulnerables econòmicament, els qui pateixen pobresa energètica, on convindria desenvolupar principalment (però no només) les comunitats energètiques. Si seguim amb aquesta demora i incertesa en els instal·lacions compartides, estem limitant a la pràctica la transició energètica de la majora d’habitatges de Catalunya, i la lluita contra la pobresa energètica.

L’energia fotovoltaica (amb la baixada de preus dels darrers anys, més d’un 80% en 5 anys) és avui la tecnologia que permet generar l’energia a un preu més econòmic, per tant és tota una contradicció que l’energia solar, la més econòmica i fàcil d’instal·lar a prop dels consums, no estigui disponible per aquells que pateixen pobresa energètica. És, doncs, una urgència doble la que tenim avui per davant: la lluita contra el canvi climàtic i el poder fer una transició energètica més justa, econòmicament i social.

2 Comments

  1. Francesc M

    Molt d’acord amb l’article. És exactament el que està passant.

    L’anàlisi dels factors que motiven aquesta situació és molt bona. Tanmateix, no estic d’acord que no s’assenyali clarament un dels principals culpables, almenys a Catalunya: Endesa distribuïdora. Sembla que se situïn al mateix nivell distribuïdora i comercialitzadores. I sí que hi ha comercialitzadores que baden o se’n desentenen força, però en d’altres com Som Energia és tot al contrari i s’hi impliquen a fons .

    El paper d’Endesa distribuïdora és un escàndol, per ineptitud i, sobretot, per obstruccionisme manifest.

    Reply
    • Manel Romero

      Gràcies Francesc, sí, tota la raó. Parlo de les “principals”, com podria haver posat les “dominants”, que s’entén exclou a les petites que comentes.

      Reply

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Manel Romero SUD Renovables

Hola!

Sóc en Manel Romero, enginyer industrial, soci cofundador de SUD Renovables i codelegat d’UNEFCAT

banner autoconsum plaques solars per a particulars
icono participar blog

T'agradaria participar al blog?

Si ets un apassionat de les energies renovables, aquí tens un espai per a tu.

Vull participar!

- Últimes entrades -

Què és l'autoconsum?

Autoconsumir significa passar de ser un simple consumidor a ser també un productor. Passar de contemplar la realitat a ser un actor de canvi.

Passar de desitjar un món més net a posar-te les piles per realitzar-lo.

T’animes?

icono autoconsumir

Autoconsumir és utilitzar l’energia que tu mateix has generat.

icono estavi autoconsum

Estalviaràs en la teva factura elèctrica mensual perquè consumiràs la teva pròpia energia i abocaràs a la xarxa la que et sobra, sent remunerat per això.

icono sostenibilitat autoconsum
Ajudaràs a la sostenibilitat del planeta, ja que la teva energia serà 100% neta.