Ir a la versión en castellano
Avui us parlaré de les corbes del Rodolfo. I no em refereixo al seu físic, sinó a les corbes de generació de la instal·lació solar i els consums de casa seva. Veureu per què són un dels millors antídots contra les guerres de la nostra època i contra l’estupidesa de líders com Trump (i Putin, Netanyahu i altres homes de la guerra).
Rodolfo existeix, i la seva instal·lació solar també. Les dades que mostro a continuació són d’ahir, i serveixen com a exemple real del que pot aconseguir una instal·lació solar amb bateries. En aquestes corbes apareixen també la mobilitat elèctrica, l’electrificació, i més coses. Mireu:
El primer gràfic mostra la corba de generació solar d’ahir, 27 de març del 2026. Fixem-nos en com es va aprofitar aquesta producció:
D’una banda, el 25% de l’energia solar va destinar-se al autoconsum instantani de l’habitatge (autoconsum directe, corba blava).
El 39% es va destinar a la bateria (corba verda), que es va carregar fins al 100% de la capacitat.
El 29% es va dedicar a la càrrega dels vehicles elèctrics que tenen Rodolfo i la seva dona. Els encantaria no dependre del cotxe, però no viuen a una gran ciutat i no tenen alternatives reals de transport públic. Han passat per l’etapa de l’híbrid (l’“elèctric dels covards”, com deia un amic) i per la de mantenir un cotxe de combustió “per si hem de fer un viatge llarg”. Ja no els cal. Han perdut la por de viatjar en elèctric: han recorregut llargues distàncies per Europa sense cap problema. La càrrega d’ahir va ser parcial, però suficient per al dia a dia. No fan 400 km diaris, així que les càrregues completes són puntuals.
El 7% restant es va injectar a la xarxa com a excedent (corba grisa). La seva comercialitzadora —100% verda, per descomptat— ho compensarà a la seva propera factura. Cada kWh verd abocat a la xarxa és un kWh menys procedent de combustibles fòssils. Un kWh menys que depèn d’aquests fluxos de petroli i gas, un motiu menys per provocar guerres.
S’aprofita bé la generació solar, oi? I direu: “és clar, va ser un dia assolellat”. I és cert. En dies ennuvolats o plujosos, la cobertura serà menor i Rodolfo haurà de consumir de la xarxa (electricitat 100% verda, recordeu). Però som al març, a Espanya, a l’inici de la primavera: aquests dies no són excepcionals, i són lluny del dies assoleiats d’estiu. Espanya és un dels països més assolellats d’Europa, amb uns 300 dies de sol a l’any, més de 3.000 hores de radiació. És molta energia.
I quan no hi ha sol? Aquí entra la bateria, que emmagatzema l’excedent solar per cobrir el consum nocturn i de primeres i darreres hores del dia. Vegem la corba de consum:
El 40% del consum procedeix de l’autoconsum directe (corba groga), i el 60% restant de la bateria (corba verda), el que anomenem autoconsum diferit. Resultat: zero consum de la xarxa en tot el dia. I parlem del març. A l’estiu poden encadenar setmanes senceres sense consumir ni un sol kWh de la xarxa. En tots aquests dies, només injecta electricitat, quan la bateria ja és plena.
El que veiem al gràfic és TOT el consum energètic de l’habitatge. Un exemple clar d’electrificació total: sense gas, sense gasoil, sense combustió. Tota l’energia són electrons. Una aerotèrmia cobreix calefacció i refrigeració, i els vehicles són elèctrics.
Per això, quan veuen a les notícies pujades del gas o la benzina, a casa del Rodolfo somriuen: no va amb ells. Les pujades de l’electricitat sí que els afecten, però molt menys, perquè la xarxa només representa al voltant del 20% del seu consum anual.
Fixem-nos ara en la bateria:
Durant la nit es descarrega (corba verda) per cobrir el consum (corba blava). Durant el dia es recarrega fins al 100%, i en alguns moments fins i tot subministra energia als vehicles (corba vermella).
A més, mai baixa del 20% de reserva, que Rodolfo manté com a suport davant de possibles talls de subministrament (com a back-up).
I això funciona. Durant la gran apagada del 28 d’abril de l’any passat, quan la península ibèrica va quedar-se sense subministrament durant hores, a casa de Rodolfo van continuar tenint electricitat. No es tracta només de sostenibilitat o de cost, o d’autonomia energètica També és seguretat de subministrament.
Finalment, fixem-nos en la interacció amb la xarxa elèctrica:
Per sobre de zero no apareix cap corba: no va entrar ni un sol kWh de la xarxa. Per sota, veiem l’energia abocada. No només va ser autosuficient: també va aportar energia al sistema.
Rodolfo és conscient que no tothom pot tenir una instal·lació com la seva. Molta gent viu a pisos sense espai disponible. No és un cas extrapolable a la majoria, però tampoc no és marginal. A Espanya 1 de cada 3 persones viu en habitatge unifamiliar. Hi ha més de 6 milions d’habitatges unifamiliars, la majoria sense una instal·lació solar. I tenim un enorme potencial en cobertes industrials, edificis públics i espais compartits, on s’hi poden sumar comunitats energètiques i nous models de generació distribuïda. Hi ha molt per fer, però l’espai no és el problema: cal molt menys del que sembla.
El 2025, les renovables ja van generar el 55,5% de l’electricitat a Espanya. El pas següent és clar: les bateries. Són les que ens permetran arribar al 100% renovable en electricitat. Però això només és una part. Queden els consums tèrmics i el transport basat en combustibles fòssils. I aquí està tot per fer. Avui dia, el 68% de l’energia primària a Espanya continua depenent dels combustibles fòssils importats. La solució passa per electrificar tota aquesta demanda, i convertir-la en una corba verda, local i controlable. Com la del Rodolfo.
0 Comments