Incendis en fotovoltaica: “la pena del telenotícies”. Com minimitzar riscs

Ir a la versión en castellano

Dissabte passat hi va haver un important incendi a la nau d’Honda de Santa Perpètua de Mogoda, i als mitjans de comunicació es va apuntar que l’origen hauria estat a la instal·lació fotovoltaica de la coberta. Per sort, no hem de lamentar danys personals, encara que les imatges són devastadores, la nau va quedar destruïda. Salten les alarmes al sector. La gent pregunta. Tan perillosa és la fotovoltaica? Aquí us comparteixo algunes reflexions:

Abans de res, prudència. Només sabem el que es veu a les imatges i al que sembla que va apuntar l’alcalde de la localitat, que l’origen era als panells fotovoltaics. Es confirma, pel que han dit fonts del cos de bombers, que l’origen certament va ser a la coberta, però cal veure si va ser a la fotovoltaica o en algun altre element de la coberta. Sovint passa com amb les goteres, que la fotovoltaica és sempre la primera a ser assenyalada, però també passa sovint que no acaba sent la causa.

Davant d’un incident així es tendeix a assenyalar no només una tecnologia, també els instal·ladors, sobretot en fòrums com LinkedIn. Assenyalar els altres per posar en evidència males praxis i sortir després com a salvadors: “Això amb la meva tecnologia antiincendis no hauria passat”, o “Això és perquè eren uns matussers, haurien d’haver comptat amb un professional com jo”. Desconec qui va ser l’instal·lador, i no defensaré ni justificaré a qui faci malament la seva feina, però torno al punt anterior: prudència. No sabem què ha passat. No en fem d’això la “pena del telenotícies”, culpant una tecnologia o uns professionals només davant d’unes imatges. Fins i tot fent les coses el millor possible, com intentaré explicar a continuació, poden passar incidents. El zero absolut en risc no existeix, però cal procurar minimitzar-lo.

La violència de l’incendi és tremenda, i cal recordar que els materials d’una instal·lació fotovoltaica no propaguen els incendis, estan fets de materials no inflamables ni propagadors de flama. Els panells compleixen amb la norma IEC 61730 de seguretat, han passat assajos de resistència al foc. El que crema i propaga la flama sol ser una altra cosa, altres materials.

L’origen del foc podria ser a la fotovoltaica, i quan així ha estat s’observa que principalment es dóna a la part de corrent continu: als panells (per un punt calent), als connectors o als inversors, on es pot produir un arc o un curtcircuit. La majoria de vegades no va més enllà. Queda la “fogonada” al panell o al connector, no es propaga res per generar un incendi. Però pot passar que el panell o el connector estiguin en contacte amb un material que sí que propagui l’incendi, com pot ser un tipus de làmina de la coberta si és d’EPDM o algun tipus d’aïllant que sigui inflamable.

I ara vénen les meves recomanacions de bones pràctiques per minimitzar els riscos d’incendi, que es divideixen en dos blocs:

Durant la fase de projecte i execució de la instal·lació:

• Utilitzar productes de qualitat. Pels panells, per exemple, hi ha models amb les millors classificacions contra el foc (classe A).
• Pel que fa als inversors: Que disposin de sistemes de detecció d’error d’aïllament i detecció d’arc elèctric (AFCI), així com detecció de corrents residuals, protecció contra sobretemperatures i sobretensions. No només detecten, també actuen, desconnectant la instal·lació. Es recomana instal·lar-los en sales específiques amb la corresponent protecció RF. Respectar distàncies de separació en inversors i assegurar que estiguin ben ventilats o climatitzats (en potències més grans).
• Cablejat: utilitzar sempre cablejat solar (H1Z2Z2-K). Té, entre d’altres, les millors classificacions contra el foc. Separar el cablejat positiu del negatiu, i garantir un bon traçat del cablejat, sense arestes punxants que puguin danyar-ne l’aïllament. Aixecar les safates de cablatge uns 10cm de la coberta.
• Separar els panells de la coberta i dels murs tallafocs i dels lluernaris. Deixar distàncies mínimes i passadissos per a manteniment i zones de separació entre plaques.
• Connectors: hem vist que poden ser la part més crítica on s’originen la majoria dels incendis. Per això, és molt important que durant l’execució de la instal·lació no hi quedin connectors penjant ni en contacte amb la coberta. Mai no barrejar models incompatibles. Han de ser del mateix tipus, compatibles (idealment de la mateixa marca), i estar en bon estat. Durant la instal·lació mai no els hem de deixar desprotegits: o bé els deixem connectats o amb sistema de protecció que eviti que es degraden.
• Possibilitat d’instal·lar optimitzadors que «vigilin» i baixin el voltatge dels panells en cas de fallada, encara que tampoc no em sembla un dispositiu imprescindible ni infal·lible (amb això augmenten considerablement el nombre de connectors).
• Assegurar un bon accés a la coberta, així com els passadissos de manteniment.

• En cobertes de certa dimensió, és recomanable instal·lar càmeres amb sensor de temperatura (termogràfiques), que avisen de qualsevol sobretemperatura que es pugui originar en una coberta, cosa que pot evitar que el possible incendi vagi a més.

• Hi ha qui proposa (algunes asseguradores) instal·lar seccionadors de CC a coberta. Jo no ho recomano, perquè suposa un augment considerable de dispositius a la coberta (multiplica el nombre de connectors), i perquè amb una bona execució del cablejat i amb les proteccions dels inversors, els veig innecessaris (solen provocar més problemes que evitar-los).

I arribem segurament a la part més important: el manteniment, que és imprescindible per garantir unes condicions òptimes de seguretat. Un bon manteniment, on es revisin tots els punts anteriors i els que enumeraré a continuació, evita molts, per no dir la majoria, dels incidents.

• Netejar periòdicament els panells, vigilant que tampoc no s’acumuli brutícia en altres zones (que no formin nius d’ocells, per exemple).
• Realitzar termografies (i no només dels panells, també dels quadres, caixes de connexió i connectors).
• Revisar l’estat general de la instal·lació: les parts mecàniques, però també les elèctriques, l’estat dels connectors, del cablatge, dels quadres elèctrics.
• Mesuraments dels strings, de la posada a terra, així com el bon funcionament de les proteccions elèctriques.

En resum, hem de considerar que la instal·lació fotovoltaica és una instal·lació elèctrica, i com a tal, té el risc associat. Però tampoc no ens hem d’alarmar si s’ha realitzat correctament i s’opera amb manteniment.

Tinguem en compte que a Espanya ja hi ha prop d’1 milió d’instal·lacions fotovoltaiques, i a Alemanya ja n’han superat els 5 milions. Els casos d’incendis són anecdòtics, per sota del 0,03%, segons un estudi alemany.

Evitem alarmismes. Quan succeeixen coses com aquesta és millor que mirem més cap a nosaltres, per veure com podem seguir millorant i aprenent.