Ir a la versión en castellano
Hem de celebrar que la televisió pública de Catalunya faci un programa informatiu de referència com és el “30 minuts” dedicat a l’energia fotovoltaica, donant veu a varis punts de vista. Estic content d’haver-hi pogut participar, junt a altres companys del sector, i sentir també les veus contràries. El debat és de plena actualitat, el repte és tan gran i alhora tan complex, que és d’agrair un programa així. L’enhorabona, doncs, als periodistes i professionals que ho van fer possible. Podeu recuperar el programa clicant la següent imatge o aquí.
Tot i que el programa és bàsicament informatiu, cal tenir en compte que té una limitació de temps (35’) i que, com tot producte televisiu, ha de ser també entretingut per despertar l’interès de tots els públics. Això fa que lògicament sempre quedin coses en el tinter, que sigui impossible que totes les veus hi puguin ser representades, i que s’amplifiquin més uns temes que altres.
El programa crec que resumeix força bé la situació i els reptes que tenim per davant, i es van tractar (amb desigual intensitat) els principals aspectes: grans parcs sobre terreny, autoconsum sobre terreny i teulades, bateries, comunitats energètiques i agrivoltaica. I centra el tema que és clau en el debat: l’impacte visual que tenen els panells fotovoltaics, i la necessitat que tenim per instal·lar-los. M’agradaria, però, matisar i afegir els següents comentaris, aportant-hi dades, que és el que principalment vaig trobar a faltar:
La gran planta fotovoltaica d’Alcarràs acapara massa protagonisme. És clar que és necessari i molt positiu que es parli d’aquestes grans plantes, perquè tenen un gran impacte en el territori, però crec que des de la imatge inicial amb el títol del programa sobrevolant la immensa planta fins a la gran quantitat d’entrevistes i imatges que hi surten, es centra excessivament en aquesta tipologia d’instal·lació. Tot i que ja es diu que plantes així son una excepció, un pot acabar tenint la sensació que el que principalment ha d’afrontar Catalunya a partir d’ara és fer plantes així, quan, com ara veurem, són només una part.
“La ficció de la pel·lícula Alcarràs es farà realitat”. No és cert que amb aquesta instal·lació es faci realitat la pel·lícula de Carla Simó. A la ficció, es tracta de terrenys agrícoles de la més alta qualitat, els de classe I. A la realitat, però, en els parcs que es veuen al programa, no s’han arrencat arbres fruiters, perquè la llei protegeix plantacions com aquestes, sinó que es tracta de terrenys de baix valor agrícola (tipus III i IV), per a cultiu de cereal bàsicament, i que pel que sembla es feien servir bàsicament per abocar-hi purins. Res d’arbres fruiters.
I sí, l’extensió dels parcs fotovoltaics és enorme, però és que Alcarràs és dels municipis de Catalunya amb més extensió de terreny. El total de plantes fotovoltaiques no ocuparà més d’un 5% del municipi, que és fins on permet la Llei (i fins al 10 % de la superfície agrícola de secà).
I per què el cas d’Alcarràs no és significatiu del que s’està fent a Catalunya? Mirem l’estat dels projectes en servei, autoritzats i en tràmit, segons les dades de la Generalitat a 15 d’octubre de 2025:
Veiem que els parcs que actualment estan en servei son de 2,3 MW i 3,7 Ha de mitjana, i que si hi sumem els que s’han autoritzat i els que estan en tramitació, serien de 8,1 MW i 13,7 Ha de mitjana. Per altra banda, si ens fixem en els parcs no autoritzats (que n’hi ha 30), veiem que són precisament de mida més gran (21,7 MW i 36,3 Ha de mitjana). Alcarràs és cert que acabarà sent un clúster de 8 parcs que sumaran 400MW i 800Ha, però no hi ha previst fer res d’igual a Catalunya, i difícilment serà reproduïble en cap altra zona (per característiques del terreny i de capacitat de connexió). La gran majoria de parcs son de menys de 5MW (<7,5Ha), com el que surt de LC Paper.
Es va parlar de que són les grans empreses les que fan aquests grans parcs. I és així. Però també és cert que la majoria de parcs son de mida més petita, i que els promouen cooperatives, promotors i empreses elèctriques catalanes petites. Es diu al programa que Unió de Pagesos va presentar moltes al·legacions al projecte d’Alcarràs. Però és que també presenten al·legacions, i no es diu, en projectes petits de 5MW promoguts per cooperatives, i sovint son al·legacions de “copia i enganxa” dels parcs grans, el que sembla més una oposició per sistema que raonada projecte a projecte. Cas de típic de “Renovables sí, però no així”. Doncs com, si no?
La línia d’evacuació d’Alcarràs va ocupar també un bon espai, i és cert que no sembla que s’arribés a una bona solució pels veïns. El traçat hagués hagut de ser millor, però en tota negociació hi pot aparèixer, com sembla va passar aquí, una politització del cas que va fer inviable trobar una solució consensuada. En qualsevol cas, parlem d’una línia per 400MW, que difícilment es repetirà més vegades en els parcs en tramitació, i que per les seves dimensions fa més difícil trobar-hi alternatives. És el que tenen les grans infraestructures. Recordo que quan teníem l’oficina a Vic passava cada dia pel costat d’unes cases on per sobre hi passava una línia d’aquestes. Em sorprenia que s’hagués deixat fer així. És molt més habitual del que ens pensem, i la normativa així ho permet. No m’agrada, i crec que aquestes línies s’haurien de plantejar d’una altra manera.
I parlem d’ara de la necessitat d’instal·lar fotovoltaica, que també es va dir, però que convé aportar-hi algunes dades més:
Catalunya avui consumeix només un 18,9% de la seva electricitat amb energies renovables. Més del 50% de l’electricitat que consumim prové dels 3 reactors nuclears que tenim a Catalunya, i a més, som deficitaris: necessitem importar un 12,9% de l’electricitat, segons les darreres dades del ICAEN. La resta prové bàsicament de cremar gas.
Un 18,9% de renovables a Catalunya, quan a Espanya és del 56,8% (tot i Catalunya), i a Europa la mitjana és del 46,9%. Veiem doncs, que estem a la cua d’Espanya i d’Europa. En autoconsum, i així es va dir, ja vam superar els 1000MW, però ens cal fer molt més. Les plantes fotovoltaiques en terreny a Catalunya representen avui només el 8,1% de la potència total. La mitjana al món és instal·lar un 40% de la fotovoltaica en coberta i un 60% sobre terreny. No és viable fer només autoconsum sobre teulada, i així ho contempla el PROENCAT 2050, on planteja que el 58,5% de la potència sigui sobre terreny, en línia del que s’està fent a la resta del món.
Un 18,9% només. A aquest ritme, no farem la transició energètica. Què farem quan tanquin les nuclears? Alguns plantegen allargar la seva vida útil. Som conscients que l’urani prové de països com Rússia, el Níger o Namíbia? I que deixem uns residus radioactius d’herència per a les generacions futures per milers d’anys amb una dificilíssima gestió?
L’objectiu del PROENCAT és assolir el 2050 el 100% renovable. La fotovoltaica hauria de poder aportar el 44,23% del total, i per fer-ho caldran, a banda de les cobertes, menys de 30.000 hectàrees, que és un 0,91% de la superfície total de Calalunya, i si es fes tot en terreny agrícola (cosa que no serà així) seria un 2,66% del total d’hectàrees agràries (1.100.000 Ha segons darreres dades d’IDESCAT). Tinguem en compte, a més, que en els darrers 20 anys s’han abandonat 100.000 Ha de conreu, més de 3 vegades la superfície que necessitem per assolir el 100% renovables segons PROENCAT el 2050, i que fins ara només hi havia 200 hectàrees ocupades per fotovoltaica. Està clar, doncs, que la fotovoltaica no té res a veure amb l’abandonament dels conreus. No comparteixo, doncs, i així ho vaig dir en l’entrevista debat que em van fer el dia 2 de novembre, que Unió de Pagesos posi com la fotovoltaica com a causa de la crisi del seu sector. El debat alimentari és molt més complex i va molt més enllà de la fotovoltaica, que ni hauria d’entrar en la equació. No es pot plantejar una dicotomia entre la sobirania alimentària i l’energètica, perquè parlem d’escales i problemes molt diferents. Els dos models han de poder conviure.
I per acabar, lamento que entre les diferents veus que vam poder-hi participar, no hi hagués la d’UNEFCAT, la principal associació fotovoltaica. Si es dona la veu a Unió de Pagesos també cal donar-la a una associació com UNEFCAT.
Queda clar que necessitem donar una empenta important a la transició energètica, i programes com el d’ahir hi ajuden, sens dubte.
0 Comments