Visita de SUD a fàbriques de Jinko i Huawei

Ir a la versión en castellano

Fa poc més d’un any us explicava el primer viatge que vam fer a la Xina, per visitar una fàbrica d’inversors i el centre de I+D de Huawei, una experiència que em va servir també per reflexionar sobre el paper de la Xina al món en general, i de la fotovoltaica en particular. Ara fa uns dies hem tingut la oportunitat de tornar-hi, aquesta vegada per visitar una fàbrica de panells fotovoltaics i bateries del primer fabricant mundial, Jinko; i per ser presents en el 2on Global Installer Summint de Huawei. Tot això va ser posible gràcies a la gentilesa de Huawei, de Jinko i del distribuïdor Saclima. Us destaco el més interessant que vam veure:

The 2on Global Installer Summit: és la trobada anual d’instal·ladors que organitza Huawei. Més de 400 professionals de tot el món que durant 3 dies ens vam aplegar al espectacular campus de I+D que tenen a Dongguan, una de les instal·lacions de recerca i desenvolupament més impressionants del món. El campus és conegut per la seva arquitectura inspirada en ciutats europees, amb una superfície de 1,4 milions de metres quadrats (l’equivalent a tot el barri Poblenou de Barcelona), amb el seu propi ferrocarril per moure’s entre les diferents àrees, i hi treballen milers d’enginyers i investigadors dedicats al desenvolupament de tecnologies avançades, especialment en 5G, intel·ligència artificial i semiconductors.

Impressiona veure l’evolució que han fet els inversors i bateries de Huawei en tan pocs temps. Quan a SUD vam començar la nostra activitat ara fa 20 anys era impensable comprar un inversor o un panell solar a la Xina. Només podien ser d’Europa, EEUU, o Japó. Avui Huawei dominia el mercat mundial, des d’un domini tecnològic que, per la rapidesa i la qualitat en que desenvolupen els nous productes, ha agafat amb el peu canviat a Europa i resta de països d’occident. És el mateix que estem veient amb el vehicle elèctric. Un domini absolut. Avui a Europa la quota de mercat de Huawei en el sector residencial és altíssima, del 25,8%. Huawei compta amb 208.000 treballadors, un 54% d’aquests es dediquen a R+D. Un exèrcit hiper-competitiu. Sorprèn veure com competeixen entre marques (també i especialment amb les xineses), quan en una sala ens van ensenyar varis inversores i bateries oberts (no ens van deixar fer fotos) perquè veiessim les diferències interiors de dissenys i dispositius de seguretat.

“The best service is no service”, va dir un directiu de Huawei que parlava de servei post-venda i manteniment. I és que, per l’experiència que ja comencem a tenir amb ells, tenen poques incidències. Segons dades seves: mentre la mitjana del sector és d’un 1% de rati d’incidències en inversors, Huawei estaria en només el 0,3%.

Seguretat anti-incendis. Pel que fa a incendis en bateries: segons diuen, Huawei no ha tingut mai cap incendi causat per una de les seves bateries, i és que sembla que es prenen molt en serio aquest tema, amb vàries mesures anti-incendis que presenten les seves bateries, a banda de que la tecnologia de bateries és la LFP, més segura que la NMC. En el cas de les bateries industrials, no permeten posar les bateries a l’interior de cap edifici, i un podria pensar que és perquè la tecnologia no és prou segura, comparada amb altres marques que sí ho permeten, però pel que sembla Huawei no vol córrer abosultament cap risc en temes d’incendis, que una marca com Huawei no es podria permetre la mala imatge de tenir casos d’incendis. Això crec que té a veure en com els xinesos (i grans empreses com Huawei) reaccionen davant dels perills: només cal recordar com van actuar amb el Coronavirus, amb tancaments i confinaments absoluts. Des d’Europa es veia massa exagerat, o que estaven tenint massa morts, però la realitat en el balanç post-pandemia és que la Xina va tenir dels ratis de morts més baixos del planeta, i la manera com van tenir d’afrontar-ho hi té molt a veure (podríem dir que és l’oposat a la gestió que en va fer l’Ayuso a Madrid).

Al sopar final, vam tenir l’honor de rebre el premi “Together in Adversity Award”, per la llarga trajectòria nostra. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible!

Visita Demo Site de bateries industrials: Vam visitar una fàbrica de motors elèctrics (us sona això de la nova economia del GreenDeal? Doncs és el que s’està fent a la Xina des de fa anys), on a banda d’una instal·lació fotovoltaica de 1,4MWp, tenen 16 sistemes de bateries del nou model per C&I de 215kWh cada una, amb refrigeració híbrida aire-líquid (fa que siguin més compactes), que en total sumen 3,4MWh de capacitat. Ens van ensenyar el mòdul de gestió intel·ligent, que gestiona les càrregues i descàrregues en funció del consum, de la producció solar i del preu de la tarifa elèctrica, arribant a fer 2 cicles diaris. D’aquesta manera s’aprofita al màxim la bateria, i el retorn de la inversió és de només 3,3 anys! A la Xina els preus d’electricitat diaris i nocturns són més favorables per aquests tipus d’instal·lacions (no tenen el mix elèctric tan renovable com a Espanya), però aquí ja comencem a tenir oportunitats perquè les bateries puguin fer també 2 cicles diaris, com ens indicava Xavier Cugat l’altre dia a LinkedIn:

La idea és molt senzilla: carregues la bateria quan el preu de l’electricitat és molt baix (i la pots comprar a baix cost, o evites injectar fotovoltaica a xarxa a un preu massa baix) i descarregues la bateria quan el preu d’electricitat és alt (així no compres electricitat a preus alts, o la vens a preus alts), i això es pot arribar a produir ja durant 2 cops al dia. Es fan més cicles de bateria, i això farà reduir la seva vida útil, però parlem de bateries que arriben a garantir 10.000 cicles, i fent dos cicles diaris (que tampoc en seran tants) serien 13,69 anys (a la pràctica la bateria pot durar més, tot i que amb menys capacitat), quan la bateria ja està més que amortitzada.

Visita a la fàbrica Huawei de bateries: ubicada dins d’un immens i modern polígon industrial, vam vistar una línia de producció de les bateries per residencial i C&I, molt automatitzades. A la coberta de les naus hi tenen una gran instal·lació fotovoltaica de 17,5MW, que inclou un show-room on testegen els inversors a condicions extremes de temperatuta (més de 50ºC) i aigua caient permanenment, així com sistemes complets amb bateries, carregadors de cotxe elèctric, sistemes de gestió (EMMA) i sitemes de backup amb resposta de 20ms, el que a la pràctica suposa que davant un tall de llum no hi ha interrupció en el subministrament.

Visita a JINKO: Després vam marxar cap a Xanghai, per veure la fàbrica de bateries i de panells que Jinko té a dues hores de la gran ciutat. Jinko és el primer fabricant de panells fotovoltaics del món, amb una capacitat de producció anual de 125GW, van subministrar el 2024 92GW. Jinko va començar la seva activitat en el món solar el 2006, i està verticalment integrada: té fàbriques des d’on a partir del silici fabrica els lingots de silici, després lés oblees, les cèl·lules, i finalment els panells. La fàbrica que vam visitar no és la més gran, és de “només” 35GW, però impressiona molt visitar-la: és un gran complex de naus de 2,5 km de llarg per gairebé 1km d’ample. A banda dels mòduls fotovoltaics i les bateries, també fabriquen les cèl·lules fotovoltaiques. Tot i estar molt robotizada, per les grans dimensions que té, hi treballen 4.000 treballadors, dels quals 1.000 viuen en complex residencial dintre del parc tecnològic.

El magatzem està totalment automatitzat, i té una capacitat per 1,2GW (que és pràcticament la mateixa capacitat que vam instal·lar a Espanya en autoconsum l’any passat). Aquí es veu també l’evolució que està tenint la Xina, obrint-se al món: si abans era impensable que ens deixessin fer cap foto al interior, aquí ens vam trobar amb uns passadissos de visita amb grans finestrals des d’on podíem fer-hi les fotos que volíem, així com passant per dins de la fàbrica de bateries per grans plantes (utility).

Arriba l’hora de tornar a casa. Quan anem cap a l’aeroport, dins un gran vehicle 100% elèctric d’alta gamma, d’una marca que encara no ens sona perquè no ha arribat a Europa, i veus la gran quantitat de grues que estan construint ponts, grans edificis, naus, línies de tren, penses que això ha estat així des de que has trepitjat la Xina, que el ritme de construcció és frenètic, brutal, i fa vertigen pensar en el creixement que està tenint la Xina, l’energia que allà es desprèn, i no pots evitar sentir-te petit. Tornem cap a una Europa envellida que necessita mirar-se al mirall i decidir què vol o què pot fer. Faríem bé de mirar més cap a Orient (i aquí em refereixo a desenvolupament industrial i tecnològic).