Què hem de fer amb la Xina?

Ir a la versión en castellano

Aquest article és una continuació d’un anterior on explicava el viatge que vam fer SUD a la Xina, a la seu de Huawei. Arran d’aquest viatge, i del debat que avui tenim de re-industrialitzar Europa, i dels dubtes que molts instal·ladors i clients tenen per escollir la procedència dels equips, volia compartir les meves reflexions sobre la Xina i Europa pel que fa a fabricació d’equips fotovoltaics, per si us pot interessar.

El viatge a la Xina ens va confirmar el pas de gegant que ha fet la Xina en els darrers anys, passant de ser la “fàbrica del món“, d’una economia de manufactura intensiva de mà d’obra impulsada per les exportacions, a una economia basada en el consum interior, serveis i alta tecnologia. I com deia a la crònica del nostre viatge: és clar que la Xina és molt gran, que vam visitar una de les regions més riques i avançades del país. Si visitéssim altres zones segur que també hi trobaríem fàbriques amb pèssimes condicions que produeixen productes barats i de poca qualitat. També deia que la Xina està molt lluny de l’ideal de país, tenen un govern autoritari que limita la llibertat del seu poble, però com intento fer sempre que viatjo: fixem-nos en les coses que fan bé i tornem a casa amb aquest aprenentatge.

Què fan bé a la Xina?

Al darrer Foro Solar d’UNEF hi va haver una taula de debat que tractava el tema de moda de la reindustrialització: “Com pot desenvolupar-se la cadena de valor a Europa”. És a dir: ens podem plantejar fabricar productes fotovoltaics a Europa? La senyora Luz Ma, Directora General a Espanya del fabricant xinès Astroenergy va dir coses tan assenyades com aquestes:

“Llevo más de 20 años en España, trabajando en el sector solar, viendo su evolución aquí y en la China, y se puede resumir en que China ha hecho en estos 20 años lo que Europa no ha querido hacer. En China no podemos hablar de política, ciertamente, pero hablamos mucho de economía. En España, en cambio, hablamos demasiado de política, y poco de economía.”

Faríem bé, doncs, de posar el focus en les coses realment importants i productives, per ser més eficients. Aquest és un tema cabdal per combatre el canvi climàtic. Estem en emergència climàtica, i necessitem aquesta eficiència, avançar, implementar els canvis que es necessiten. Crec que a Catalunya estem especialment “instal·lats” en el “bonisme”, com ens passa en educació i que explicaria els mals resultats dels exàmens PISA. En temes energètics pequem del mateix, i és especialment preocupant, perquè vivim amb la idea de que no calen canvis ni sacrificis, que no hem de modificar el paisatge. La cultura del “no a tot”, sense ser conscients d’on ens ve l’energia avui (energia fòssil de països llunyans).

Fixem-nos en els darrers 20 anys que comentava la Sra. Luz Ma: durant aquest temps Europa ha multiplicat x1,6 el seu PIB per càpita, mentre que la Xina l’ha multiplicat x10! (dades del Banc Mundial). Aquesta evolució s’ha traslladat, lògicament, al sector fotovoltaic, i l’hem viscut de primera mà a SUD Renovables. Quan vam començar el 2005 no ens podíem plantejar comprar un panell que no vingués d’Europa o EEUU. Era impensable comprar panells (o inversors) de la Xina, perquè implicava importar un producte de dubtosa qualitat. Teníem clar que no valia la pena córrer el risc de comprar panell a la Xina, per més barat que fos. A Europa (i a Espanya) hi havia varis fabricants de panells fotovoltaics per escollir (Siliken, Atersa, BP, Solarworld, Heliene, Aleo, etc.), avui en queden ben pocs, comptats.

Mirem l’evolució des de llavors: el 2004 la Xina fabricava només el 4% de les cèl·lules fotovoltaiques del món. Avui la Xina fabrica el 75% dels panells fotovoltaics que es fabriquen al món, i a Europa s’hi fabriquen menys del 3% del total. La Xina, a més, té avui el control de les principals matèries primeres, i fabriquen les oblees i cèl·lules de silici amb les que després es fan els panells. La majoria (per no dir tots) dels pocs fabricants europeus que avui fabriquen panells solars, importen les oblees i cèl·lules de silici de la Xina.

La Directora d’Astroenergy també va afegir això:

“En China las empresas reciben una atención del gobierno realmente eficiente, no como aquí que las empresas deben pasar por muchas administraciones, un auténtico vía crucis.”

Necessitem una administració que faciliti les coses a les empreses i els ciutadans, que sigui molt més àgil i eficaç. Una administració al servei de les empreses i els ciutadans, no al revés, com sembla ara. I finalment, la Sra. Luz Ma afegia:

“China no es mano de obra barata, es tecnología de alta calidad y elevada capacidad de producción. Europa no va a poder competir con un producto como el panel fotovoltaico, que se ha convertido en “commodity”. Debería producir tecnología nueva, como paneles de perovskita, o productos de integración arquitectónica (BIPV)“

Seria un error plantejar fer una còpia de les fàbriques que tenen a la Xina. Sí, la Xina va copiar, però ha anat més enllà. Hem de poder desenvolupar productes i tecnologia innovadora, quelcom diferenciador que ens permeti ser competitius. Quan la senyora Luz Ma va venir a Espanya, tenia els enginyers alemanys com a referents. Europa era el seu referent tecnològic. Està clar que la Xina ens ha passat al davant. Companys del viatge a la Xina repetien: “qui podrà competir amb això?”. Tenim molta feina si volem recuperar el terreny i el temps perdut.

Una altra cosa bona que fan bé els xinesos: els seus governants tenen formació tècnica, acostumen a ser enginyers o economistes, i tenen una clara voluntat de tirar endavant programes industrials que permetin fer avançar el país, amb l’eficiència que comentàvem abans. A més, els càrrecs es renoven periòdicament per evitar casos de corrupció i garantir el relleu generacional, tot i que ara Xi Jinping està fent amb ell l’excepció i posa en qüestió el model.

Deng Xiaoping (el gran reformador i promotor de l’obertura econòmica de la Xina) va reconèixer els errors del passat, “Los prolongados errores “izquierdistas” que cometimos”, per marcar una clara línia pràctica: “Debemos adoptar una actitud científica y propiciar un desarrollo proporcionado y armónico de las diversas ramas de nuesta economía”.

I què podem fer a Europa? Què fem amb a la Xina?

Europa està intentant ara recuperar el terreny perdut, i promoure la indústria que va externalitzar a la Xina i a altres països fa anys. Ho podrà fer? O ja hem perdut el tren? I nosaltres, els instal·ladors, els promotors i clients d’instal·lacions fotovoltaiques, què hem de fer mentrestant? Deixem de comprar productes xinesos perquè hem de promoure els fabricants europeus? No és tan fàcil, ni és qüestió només del preu.

Amb els inversors és més fàcil, tenim grans fabricants europeus que de moment van resistint la competència xinesa, tot i que cada vegada els costa més. Trobem marques com SMA, que fa més de 40 anys que fabriquen inversors, i ara estan ampliant la fàbrica de Kassel; i tenim Fronius a Àustria, o Ingeteam i Power Electrònics a Espanya, totes elles marques de reconegut prestigi. Cal comptar, però, que la Xina ha demostrat aquests anys de forta demanda, que tenia una major capacitat de producció (molts fabricants europeus van trencar estocs, o depenien dels microxips de Taiwan), i fabricants xinesos han estat més àgils en desenvolupar productes nous i innovadors. Huawei, per exemple, va treure un model d’inversor híbrid monofàssic per residencial, amb un disseny atractiu, fàcil d’instal·lar i posar en marxa, i amb 10 anys de garantia de producte (quan lo estàndard llavors eren només 5 anys) i es va avançar a fabricants europeus, el que els ha permès obtenir una quota de mercat altíssima. Veient això, dóna la sensació que els fabricants europeus van a remolc dels xinesos i que els serà cada vegada més difícil competir-hi.

En panells fotovoltaics la cosa és força més complicada. Hi ha alguns fabricants a Europa, però són petits, i els és més difícil competir amb els xinesos. En només 11 dies hem pogut llegir aquestes tres notícies de fabricants europeus, que mostren la dificultat de fabricar panells a Europa i la impotència de les empreses per mantenir-se, amb una clara manca de suport de part dels governs europeus, en comparació amb el suport que reben les fàbriques a la Xina.

• Meyer Burger, amb seu a Suïssa, deixarà de fabricar a Alemanya per fer-ho als EEUU.
• El fabricant holandès Exasun es declara en fallida en plena lluita contra la Xina
• El fabricant Italià Futurasun anuncia la construcció d’una fàbrica a la Xina, i deixa en “stand by” la fàbrica d’Itàlia per la manca de suport del govern Italià i Europa.

Aquesta imatge de debilitat de la indústria europea no ajuda. De què serveix comprar un producte europeu si al cap de poc temps acaben abaixant la persiana? Volem consumir un producte de qualitat i el més local possible, sí, però és un producte amb una garantia mínima de 25 anys, per tant convé tenir una mínima certesa de que el fabricant hi serà per fer front a aquestes garanties.

Fixem-nos per exemple en Trina Solar: un fabricant xinès que fa 27 anys que està al mercat, integrat verticalment (també fabriquen les oblees i les cèl·lules amb les que fan els panells), amb productes molt innovadors i de qualitat. I mirem la seva capacitat: l’any passat va ser el segon fabricant mundial amb capacitat subministrada, arribant a 70GW. Si sumem la capacitat de producció de tots els fabricants europeus junts, ens quedem a uns irrisoris 6,75GW, (dades del 2020), la distància és abismal. Mireu vídeos de fàbriques xineses: no hi veureu pràcticament xinesos. Hi veureu robots. Estan més automatitzades que les dels fabricants europeus.

En resum, a Europa ens convindria mirar la Xina amb uns altres ulls, i segurament aprendre ara nosaltres d’ells. Això de tractar amb menyspreu tot el que ve d’allà com a “producte xino”, com un sinònim de producte barat i de poca qualitat, ja no és ben bé així. I tampoc hem de “demonitzar” els panells fotovoltaics o els inversors que venen de la Xina. Els Iphone i molts vehicles Tesla, i molts altres productes innovadors que comprem, venen de la Xina. Hauríem de comprar productes europeus, no perquè els xinesos siguin dolents, sinó perquè l’europeu sigui un producte innovador, de qualitat, fiable i competitiu. A Europa tenim molta feina per endavant. Serem capaços de fer-la?

Bibliografia: “La nueva era de China: La gran estrategia para el sueño de Xi Jinping”; Ander Sierra i Àngel Marrades.