Avui és un bon dia per contraposar dos moments de la meva vida:
Un dia de finals dels anys 90
Llavors jo estudiava enginyeria industrial a la UPC de Terrassa. Les energies renovables només s’explicaven dins d’una assignatura optativa (de 3,5 ridículs crèdits) que es deia Fonts d’Energia. El professor ens explicava que la fotovoltaica era una energia massa cara i immadura, que només tenia aplicacions en sistemes aïllats, com refugis d’alta muntanya o vaixells; quan no hi havia més remei, vaja. No ens explicava el potencial que tenien, ni com d’important era que hi apostéssim. Eren només una anècdota, el nen prodigi ignorat de la classe.
La visita pràctica que feiem a meitat de curs era a la central nuclear de Vandellós. Allà sí que el professor ens mostrava tot l’entusiasme del món: que la nuclear era una font d’energia molt eficient, moderna i barata, indispensable, i segura. Un prodigi de l’enginyeria, vaja. Jo llavors ja arrufava el nas, no m’impressionava. No entenia per què ens complicàvem la vida amb centrals tan grans i allunyades, inaccessibles, que havien de tenir tantes mesures de suguretat. Els panells fotovoltaics, en canvi, eren simples i segurs, i accessibles: jo ja n’havia comprat uns de petits, per fer-ne proves a casa, i funcionaven, movent petits motors elèctrics i encenent bombetes. Hi veia un clar potencial per explotar.
Avui, 15 de març de 2023, a les 12h
Per primera vegada l’energia fotovoltaica supera la xifra dels 14GW de potència instantània, més que doblant la potència de totes les nuclears juntes en funcionament, i generant més del 40% de la generació elèctrica a Espanya. Més de 4 de cada 10 electrons provenen del sol. A més, són l’energia més barata: fan que el preu del kWh sigui el més baix de tot el dia (l’hora vall ja no és a la matinada, ha passat a ser l’hora solar). La fotovoltaica fa reduir el preu, i les emissions de CO2!
Com dirien a Mortadelo y Filemón:. “Nuclear, chúpate esa!”
I això no és cosa d’avui només. És un récord més, que s’anirà superant en molt poc temps (potser demà mateix), a mesura que anem ampliant la potència fotovoltaica al ritme que avui s’està fent a Espanya, perquè a Catalunya anem a un ritme força més baix.
I una cosa que no surt als gràfics anteriors de REE i que s’ha dde tenir en compte: l’autoconsum fotovoltaic, que ja supera els 10GW de potència fotovoltaica instal·lada a Espanya, que com es connecta a la xarxa interior dels consumidors, no apareixen al gràfic, però el seu efecte sí que es nota, perquè és electricitat que deixa de venir de la xarxa, i això també es comença a notar:
I això és només una part del camí cap al 100% renovable que estem fent. Un camí totalment possible, i hi arribarem molt abans del que molts es pensen. Es clar que també caldran més sistemes d’acumulació, i més gestió de la demanda, i més eficiència energètica, i reduir el consum. Però, algú dubta de que aquest és el camí, que és l’únic camí viable si volem fer bé les coses? Que aquest és el camí que ens porta al lloc correcte de la Història?
0 Comments